Aquest cap de setmana hem decidit fer la vida tranquil·la. Per què? Doncs perquè fa molt fred, perquè el ritme de la setmana és dur i perquè, a vegades, convé aturar-se i deixar passar el temps. Ja tenim prou estrés en la vida quotidiana, massa horaris, corredisses i "necessitats" per cobrir com per haver d'exprimir el temps el cap de setmana. Tanmateix, quan sinó farem tot allò que els dies corrents no ens permeten fer?
Penso sovint en el frenètic devenir dels dies entre setmana, en les imposicions que jo mateixa, induïda per la màxima de "no deixis per demà allò que puguis fer avui" i empesa per la manca de temps que suposa la feina, els nens, la compra, la rentadora, les necessitats fisiològiques,... i una llarga llista d'imperatius que no poden ser aplaçats,.... perquè,... què, si no? El món no es fondrà demà si avui no he posat la rentadora, fregat els plats, escombrat, comprat,...
En el fons, potser tot segueix igual.
Tant per tant, me'n vaig a jugar amb els meus dos fieres i demà, quan trobi temps, ja m'ho replantejaré.
Salut i descans!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada