Madrid - Thanksgiving

Primer gran viatge del Pol (en tren, evidentment) i primera Acció de Gràcies (fomentant sempre la interculturalitat!).

Primer Gall d'indi, primers regals de Nadal. El Pol ha disfrutat d'allò més en una casa que no se li acabava mai: jardí, gos, milers de joguines, munts de llocs on enfilarse,... nosaltres radera perquè no es faci mal ara que només vol estar dret i encara no domina,...

Aquest any més val que ens toqui la loteria, tenim un nen que menja per tres i creix a bon ritme, el fi de mes és moolt llarg.

Pel carrer, tothom ens diu la seva, el Pol es fa notar i li encanta cridar l'atenció.

És d'allò més rialler i, per molt que de vegades ens arribi a exasperar, sap com fer-nos riure.

Les coses de les dents

Per fi li ha sortit una denteta i, després, l'altra. Creixen per dies i us puc assegurar que fan mal, molt de mal.

Com bon fill del seu pare, de seguida s'ha interessat pel tast del fuet,...

I, si no cau, doncs qualsevol cosa que pugui agafar.

Ens ha sortit ben rialler i ple d'energia; d'aquí a ben poc li podrem veure les dents quan somriu,...

Ara per ara, només ens mira amb cara de curiositat,... `què deuen mirar aquests dos embadalits??

Els amics

Octubre de primeres amistats

Creixem per moments, tots junts i barrejats. El Pol no para un moment, arriba als llocs més insospitats i ja s'ha fet un nom a la guarderia. De lluny, localitza el seu objectiu, posa la directa (amb cara de bitxo inclosa) i es planta a l'altre cantó de la sala en 0'3 segons.

Passem hores jugant per terra amb un munt de trastos i trastets que fan sorolls i sorollets.

Des de ben petits, ja fem un munt d'amics. Entre ells, el Pol ja té preferències i s'entén molt bé amb la petita Júlia. Es professen un gran amor que,...

... de vegades, fa mal i tot!

Després de tant jugar, les forces es ressenten i acabem tots rebentats. Millor així, a dormir com socs (és un dir perquè depén del dia!).

Setembre, visca les rutines!

Poques vegades desitja un tant la rutina com quan un bebé la necessita per adormir-se sense plorar. Aquesta és una de les coses que mai ningú t'explica, que més costen, que requereixen de més paciència i que uns pares necessiten més. Finalment, ho hem aconseguit!


ai! quantes coses no s'expliquen, quantes coses descobreixes al ser pare,...


Una part de la història que no s'explica és l'univers materialista que envolta en aquest racó de món el naixement d'una criatura. Es tracta d'una voràgine imparable que has d'assumir abans de parar boig. Tant si vols com no, la casa s'omple de trastos i meravelles de la tecnologia (moltes d'elles inútils). Gent que a vegades no saps ni qui són et fan arribar regals de tota mena. Al poc temps, els diferents trastos i trastets queden arraconats perquè ja no es fas servir i llavors què?? Quan em dóna per pensar, ho trobo ben absurd. Potser és un engany per incentivar la natalitat.


Tot i els capítols de "Coses Que Mai Ningú t'Ha Explicat i t'Has de Menjar amb Patates", el més fantàstic de la història és veure com men jar, dormir, jugar, plorar,... tot cobra una nova dimensió. Actes que fins ara eren d'allò més banals, es converteixen en accions en sí mateixes. Redescobrir el món que ens envolta al costat d'un petit ésser que tot just comença el seu camí és talment gratificant. Un tros de diari, un ninot que fa soroll, una nevera que està freda,... són les coses més senzilles per a nosaltres i alhora més al·lucinants per als que acaben d'arribar.


Sembla que, poc a poc, amb el pas dels mesos i l'arribada de setembre, tot es va posant a lloc i la rutina ens envaeix (per primer cop a la vida ho assumeixo amb alegria!!).


Setembre també porta gent de fa temps, records i tardes de cafè. Quantes ganes de retrobar amistats i poder compartir aquesta nova aventura amb el Pol de protagonista.


Petons i abraçades

I ja fa tres mesos que som tres

I de tres en tres passen els dies.

I per fi m'he decidit a obrir un blog.

I espero que les coses vagin sorgint com ho han fet fins ara.

I que el petit Pol segueixi creixent i que la família que cada dia anem construint segueixi sempre així, mirant endavant amb alegria.

I també vull fer-me gran amb aquest que un dia decidí que compartir la vida amb mi no estava malament.

I demano riures al meu voltant i que els amics que es van perdent, retornin algun dia.

Petons i abraçades.