El Pol cantautor

Des que era ben petit, al Pol li agrada molt cantar i ballar. Amb el pas del temps, ha anat perfeccionat tècniques i, gràcies a la inestimable col·laboració d'amics i familiars, ampliant els instruments al seu abast. 

Imagina que és en un escenari i, ja sigui al piano o amb la guitarra, ens deleita amb els seus "moments musicals". Patim, vull dir, gaudim amb la seva música i la seva inesgotable alegria amb cada estrofa que s'inventa i ballem els seus ritmes d'invenció pròpia tals com "la cançó del Fútbol", "El Quim, el papa, la mama i el germà gran van a dormir", "Había una vaca Echera", etc. 

Aquesta tarda, el moment musical ha estat una mica més comercial,... Us en deixo el video per a què el gaudiu! 

Com veieu, no estem gens avorrits,... 

I ja fa quatre mesos que som quatre

I de quatre en quatre passen els dies. 

I segueixo escrivint el blog. 

I espero que les coses vagin sorgint com ho han fet fins ara. 

I que el Pol i el petit Quim segueixin creixent i que la família que cada dia anem construint segueixi sempre així, mirant endavant amb alegria. 

I també vull fer-me gran amb aquest que un dia decidí que compartir la vida amb mi no estava malament. 

I demano riures al meu voltant i que seguim compartint les nostre històries amb els vells i els nous amics.

Petons i abraçades. 

PD: Revisió de tres que ja són quatre 

Germans grans

- Pol, fes-li tonteries al Quim mentre acabo de preparar el sopar, si us plau.

- Vale mama,...

Què tindran els germans grans,... aquest sisè sentit que els fa ser els més divertits a ulls dels petits,... Són els únics capaços d'aconseguir aquesta cara amb només una ganyota:

Amb carinyo a tot@s els germans grans!!

Mama, trucaré a l'Iniesta, al Villa i al Batman

24 de juliol de 2010, 16:14 de la tarda, menjador de casa: 

- Pol, dono una mica de teta al Quim i marxem a casa del Jaume. 

- Vale, mama,... 

  Silenci

- Mama, saps què? 

- Què?, Fill

- Trucaré a l'Iniesta, al Villa i al Batman per a què siguin els meus amics,... 

- Ah,... 

- Perquè, saps què, mama, són molt bons, eh!

- Ah, vale

- I quan vinguin, els faré una abraçada. 

El Festival

El passat divendres 16 de juliol vam tenir el gust i el plaer d'assistir al primer Festival del Pol. Un moment emocionant, molt emocionat i calorós, extremadament calorós. 

El Pol estava emocionadíssim i havia passat la setmana feliç i content esperant l'esdeveniment però arribat el moment, quan va veure el pavelló ple de gent, va tenir por. Ens vam aguantar la llagrimeta de pares emocionats i apenats per tal com el Pol s'havia pres el moment i vam buscar-li sempre la mirada per mirar de calmar-lo en la distància. 

Els monitors el van ajudar i va conseguir fer uns quants exercicis: 

I després, ens va tocar anar veient la resta de grups. Poc a poc, el Pol es va anar animant i, per fer el segon exercici anomenat "Palillo, voltereta", ja estava preparat. 

I de tornada, ens saludava i tot!

I al final, totes en fila!

Preparats per rebre el regal pertinent per haver saltat tant bé!!

Va ser una tarda d'emocions, dues hores de xafogor intensa en un recinte tancat (per fer-vos una idea, vam sortir d'allà suats com si haguéssim fet tres hores d'aerobic intens) per veure 10 minuts del Pol en acció. 

Felicitat i tombarelles!!!

Nenes escurrios!!

I segueixo preguntant-me com s'ho fan. M'ho preguntava fa tres anys, quan el Pol era petit i ara, ara encara m'ho pregunto amb més vehemència. Què fan aquests nens per escórrer-se així???? Inexplicable. 

Us poso en situació: deixeu un nen tranquil, petit, suposadament incapaç de moure's lliurement per l'espai sobre una hamaca d'aquestes per a nadons. Us gireu un instant, diga-li posar unes patates al foc, pentinar-se, fer el llit,... activitats de no més de 2 minuts i,... voilà, us gireu i el nen quasi es troba a terra. Què ha passat?? No ho sé, d'alguna extranya manera, repten envall fins que l'esquena els queda arquejada amb la intenció de saltar i anar qui sap on. Aquí teniu uns exemples del resultat:

Pol 4 mesos 

Quim 3 mesos i mig 

Però què és el més sorprenent?? Que aquest cop, tot i que estava avisada pels precedents, el Quim té la capacitat de relliscar amb molta més rapidesa i eficàcia i, per sobre de tot, que ho ha començat a fer molt jove i de manera molt kamikaze. Si pensava que estava curada d'espants, anava ben errada,... hauré de replantejar la seguretat de la casa i, sobretot, lligar millor aquest petit escurridor! 

Quim 3 mesos i mig

Pol 4 mesos

Però, a tot això,... què els deu fer tant feliços d'esmunyir-se hamaca avall???

Quim 3 mesos i mig

La primera papilla

Ha arribat el moment, el moment de començar a introduir nous aliments al Quim,... En certa manera, em resulta un acte dur, trist, una petita separació d'allò que és meu i que ha sortit de dins d'una. Bé, és complicat d'explicar i menys dramàtic del que sembla però és en sí mateix una fita per un nadó la primera cullerada d'aliment que no és llet materna. 

Tal qual, sense miraments i amb gran expectació, ahir vam procedir a fer papilla de poma. I com si fes mesos, anys que el Quim sabia què era una cullera i per a què servia, aquí el teniu, fet un expert a la primera de canvi: 

Mmmm,... 

I com no, l'altre expert de la família va voler ajudar al seu germà,... 

Aquesta ha estat la primera de moltes que vindran,... 

Petons i papilles!!

Les mongetes màgiques

Ben poc pensava jo que les mongetes fossin màgiques,.... Ho són, ara entenc moltes coses. 

En el meu pla hortístic (seria com urbanístic però a la meva terrassa), vaig tenir la gran idea de plantar unes mongetes, unes petites i inofensives mongetes. 

el primer dia, per sorpresa meva, aixecaven ja la terra de sobre seu: 

Ho veieu?? 

El segon dia,... ohh!

I el tercer OHHHH!!

El quart he deixat de sorprendre'm

Seguirem la pista d'aquesta mongetera abans que s'obri pas fins a la cuina,... 

Us mantindrem informats!!

El llençol del Quim

Feia dies que treballava en la idea i per fi l'he materialitzat,... el llençol del Quim!

Volia fer-li alguna cosa maca per ell i útil, com no. La qüestió és que al setembre comença l'escola i com ha de dur els llenóls marcats, què millor que li faci sa mare amb carinyo i amb lletres ben grosses, per facilitar la feina a les mestres. He confeccionat la peça sencera, amb un cotó finet i una tela africana com a appliqué. 

La lletra Q està del revés,... cert,... però admetrem que, essent un error, li dóna un toc de propietat a un nom tant contundent. 

El nom va als peus, perquè no el molesti mentre dorm i, tingueu per segur que en faré més i millors de llençols com aquest, 

Salut i bona nit!

El Pol i el Quim trastegen

Així queda un petit Quim, amb un drap per sobre, quan el Pol trasteja a prop. 

Aquí estava el Pol, jugant amb un ogre verd. 

"Te l'ensenyo!!"

"Uff! No m'agrada gens!",... "Mamaaaaa!"

Després del rescat, s'estiren junts i s'expliquen coses,... 

I s'espanten,... 

I, a vegades, fins i tot estan tranquils!!!

Petons i calma

Botoner amb carinyo

Com ja us explicava, el meu taller és un caos en sí mateix. Forma part de la meva vida creativa tenir-ho tot pel mig però, sent sincera, no sempre és molt adequat. La campanya "Posem les coses al seu lloc" que he encetat, ha començat de forma, com no, ben creativa. 

Passejant per una de les botigues de meravelles vàries a bon preu de la nostra inestimable ciutat, vaig trobar una caixa buida i desamparada, amb vidre i petits compartiments. Iu-hu! D'això en faré una caixa de botons, vaig pensar. I dit i fet, una caixa, tèmperes, una mica de cola,...

I una mica de pintar, assecar,... 

I una mica de paciència i,... a omplir de botons!!!

M'encanta la meva caixa de botons,... 

Us confesso que els botons que hi guardo no els he trobat a prop,... els vaig encarregat ultramar perquè les merceries de la vora encara no aposten per noves tendències merceres,... una pena. Si algú vol botons especials i amb encant,... sabeu on trobar-me!

La tomaquera de la Manoli

Una altra de les nostres tomaqueres ha deixat la llar. Com la resta, ara està en bones mans i creixent i fent flors per donar ben aviat nous tomàquets gustosos. La seva nova propietària està tant contenta que l'ha batejat i tot amb el nom de Marguie (Margarita, en el seu nom oficial). Sí senyors, una tomaquera margarita,... la vida és meravellosa i inescrutable. Pensarem a batejar les nostres plantes ja que d'aquí poc ens saludaran per l'escala del menjador. 

Salut i amanides!!!

Gràcies a totes les famílies adoptants que han respost a la nostra crida!

Feeling crafty

Per algun motiu que desconec, la meva ment sempre pensa en coses noves a fer. Serà potser perquè tinc tant de temps per perdre,... el cas és que em sento una persona crafty, uns dies més que altres. 

Ahir a la nit vaig fer unes proves noves. En blau, com el cel aquests dies, color d'estiu i de relaxació,... 

Blau, com de pau, 

Blau, com de tranquil·litat, 

Blau, com per portar!

Són uns braçalets tant gustosos que fins el cranc de la terrassa els ha volgut provar!!

Entre pops i crancs, aquest món s'ha tornat boig. 

Marta en blau