Dakar a la Mercè

Com a gran amant de l'Àfrica que em considero i aprofitant que aquest any Dakar ha estat la ciutat convidada a la Mercè, ahir vam passar el dia gaudint de les activitats organitzades als Jardins del Grec. Un espai fantàstic acolorit amb teles africanes per aquí i per allà per al meu delit. La companyia va ser immillorable, la Marta i l'Edu, habituals en les nostres sortides culturals i la Bàrbara, afegida al sèquit. 

Vam veure trenes, escoltar contes, aprendre cançons, hip hop i, fins i tot, el Pol ho va intentar amb les danses africanes. 

Aquí teniu un tast de les danses que ballaven un grup de senegalesos,... realment espectacular. Van acabar amb el públic en peu, aplaudint una actuació rodona i molt enèrgica: 

El Pol va quedar ben flipat: 

"Mama! Has vist?? Fan volteletas!!! Uala!!!"... "Ohh"

Estava talment concentrat,... quasi tant com el Quim,... 

Es va passar l'actuació concentrat, escrutant i ben atent,... 

Després de tanta moguda,... una becaina sobre la mama 

Un plaer mentre al Pol s'anima a ballar danses o, com a mínim, fa un intent d'acostar-se a la massa de ballarines: 

Arribats a aquest punt, la pila de la càmera va dir prou,... miraré de fer un post de la segona part amb fotos de la Marta ben aviat. Mentrestant, us explicaré que vam anar a conéixer els griots que animaven les danses i vam tocar el djembé, que vam jugar al sorral, aprendre una cançó en wolof, pujar a uns cavallets de fira ecològics i, de tornada,  vam veure a la Lolita en concert i tot,.... Un dia ben complet amb la millor ambientació, ple de música i color. 

Salut!

Fundes,....

Després d'intents fallits, intents a mitges i algun que altre fracàs estrepitós, per fi he aconseguit unes fundes d'iPod/iPhone que m'agraden i em semblen pràctiques. Són fetes a mida, amb velcro per no danyar la pantalla i amb butxaqueta, per evitar el sentiment horrible de trobar els cascos fets un embolic dins la bossa. 

I aquí us les presento:

Amb aquestes teles africanes, trobo que són un company ideal per anar a treballar els freds dies d'hivern,... 

Salut!

Els llençols del Quim II

I aquí teniu la segona versió de llençols del Quim. Aquest cop, he utilitzat una tècnica diferent d'appliqué, l'appliqué del revés. En teniu un bon tutorial aquí. Aquí un detall: 

Personalment, prefereixo la tècnica de tota la vida, m'agrada més, i amb la pràctica i polint com fer les cantonades, m'hi sento més còmoda. 

Doncs, aquí els teniu:

Estic mirant d'aconseguir més tela com aquesta, m'agrada molt, la trobo alegre i, alhora, amb un toc elegant. 

Bé, carregueu-vos de paciència perquè la temporada es preveu moguda. Avui la màquina ha dit prou i estic talment trasbalsada, miraré d'arreglar-la perquè tinc el cap ple d'idees a punt per cosir. 

Salut i llençols!

Rentadores

Ahir, vaig sentir una mare que deia "Es que mi hijo, no me deja ni poner la lavadora!" amb aquell to d'indignació d'algú coartat per altres. Ràpidament, va creuar la meva ment la imatge del fill, encadenat a la porta de la rentadora entonant allò de "No, no, no nos moverán,...". Com pot ser que un nen t'impedeixi posar la rentadora, em pregunto. A casa, el Pol l'ha posada amb mi moltes vegades. De petit, com ara el Quim, mirant des de l'hamaca el procés, gatejant entorn la roba o, com ara, quan, a vegades, li entra allò de "l'ajudar a la mama" i m'acompanya a buscar el cistell de roba bruta, remena i tria i endinsa en el tambor les peces que li sembla. Li encanta especialment el fet de posar sabó, obrir la cubeta i omplir-la de líquid. Després, es queda mirant fins que l'aparell comença a rodar i ja podem tornar el cistell al lloc que li pertany. 

La penjada de roba molla és també una tasca agraïda pel Pol, encarregat de gestionar les pinces. En resum, el tractament de la roba és una rutina que té molt ben integrada, que entén i comprén que forma part de la vida diària. Suposo que aquells qui arriben als 15 anys i deixen la roba bruta a terra esperant un procés màgic pel qual la mateixa roba els arribarà neta i plegada a l'armari no han tingut mai aquesta experiència. 

A vegades, hi ha qui argumenta davant situacions així que ho fan per prestar més atenció al fill. Significa això que realitzar tasques domèstiques amb els nens és no estar per ells? Sincerament, crec que és quelcom important i gens banal. A més, els petits gestos i els aprenentatges d'infantesa considero que són la clau de la maduresa personal futura i el fet que els nens integrin la feina de casa com una tasca compartida entre tots els que convivim sota el mateix sostre,   fonamental. 

Espero estar lluitant contra possibles petits tirans del futur i generant possibles nois responsables del demà tot i que més d'un pensi que per ser feliços, cal que els nens visquin en un món de fantasia on la feina es fa sola i ells no participen de la part corresponent de responsabilitat en la seva parcel·la de la llar i l'entorn familiar. 

Bé, prou per avui, els pensaments profunds m'abrumen. 

Si us heu quedat amb ganes de fotos, podeu recordar algun episodi del Pol i la rentadora,....

Obvietats

5:03 p.m. el Pol surt de l'escola
"Pol, què tal, com ha anat avui?" 
"Bé" 
"Heu anat al pati?"
"No, plovia"
Silenci
"Escolteu, si plou, no em predunteu si he anat al pati perquè no es pot, home!" 
Silenci, 
"Clar, fill, tens raó!" 
Obvietats, als tres anys. 

Concentració

Els bebès tenen una gran capacitat de sorprendre'ns. Personalment, el que trobo més colpidor és la manera com, de sobte, adquireixen un posat seriós, perden la mirada i s'embolcallen d'aquella maduresa que els fa especials. 

L'altre matí, Em dedicava a fer fotos a les bosses, teles i varis que trobava pel camí quan em vaig girar per trobar-me al petit Quim ben tranquil, gaudint del sol de setembre ben concentrat en encara no sé el què. 

Posava cares i anava escrutant l'entorn tal com si intentés processar el seu voltant. Tenia el posat seriós, les galtes plenes i aquell saber estar del qui ha viscut molt i molts anys. 

I en una d'aquestes, mentre feia fotos a la tranquil·litat, es girà per mirar-me fixament, tal com si m'estigués dient: "però què fas criatura?? Deixa'm tranquil, que no veus com n'estic de bé aquí!"

Ai, a vegades, m'abruma la maduresa prematura; a vegades, em supera la lògica aplastant; a vegades, ser mare és el repte intel·lectual més gran del món. 

Salut i tranquil·litat!

L'escola

Primer dia d'escola, 7 de setembre de 2010. Comença el periode d'adaptació: dues hores lectives. 

"Pol, què et vols posar per anar a l'escola?"

"Del Barça!!!"

"D'acord" 

Resultat: nen content a l'escola. 

"Aiiii, Quim, que vaig a l'escola de grans, eh!"

"Faig el pallaso abans d'entrar de tant nerviós com estic,..."

Una setmana després i havent complert l'adaptació,... Tenim un nen d'escola feliç com una perdiç. 

Salut i escola!!

Bosses, Bosses i més bosses

Amb l'arribada de l'escola, la novetat d'aquest any és que res de motxiles. Sembla que l'espai apreta i les escoles han decidit fer servir bosses de tela per tot. En el nostre cas, en necessitàvem vàries; algunes ja les tenia fetes, altres, estan per fer. Aquest cap de setmana n'he fet tres: una per la Júlia, una pel Quim i una altra per la Júlia. 

La primera, un disseny senzill i ràpid, en colors liles, per una princesa. 

Al posar-me amb la del Quim, vaig valorar una millora del disseny, afegir unes mini tires i,... voilà, bossa-motxilla de tela

I fent-hi voltes, pensant, barrejant dissenys, tècniques apreses i una mica d'imaginació, he acabat amb una bossa talment diferent de disseny propi amb costures amagades, més apta pels crios i més bonica comptant que no tinc serger. Aquesta ha estat per la Ju de nou, més pràctic pels 3 anys:

Amb els acabats més currats,...

Si m'animo i m'en surto, faré un tutorial senzill perquè el cert és que dóna molt bon resultat. 

I la setmana que ve, més, hauré d'amortitzar el capital dissenyístic adquirit i fer-ne un parell pel Pol,... I un projecte nou,... Us en faig un avanç,...

Salut i bossetes!

Joguines

I, a vegades, els pares pensem i donem voltes a les joguines més adequades pels nostres fills. A casa, no som molt de comprar joguines; tot just ara el Pol demana alguna cosa de tant en tant i intentem frenar els impulsos consumistes per evitar una casa plena de rampoines inservibles. En realitat, no ens en sortim massa bé perquè, inexplicablement, la casa amb nens s'omple d'objectes molts dels quals ni tan sols saps ben bé d'on han sortit. 

El cas, és que per molt que t'hi paris a pensar, al final, l'objecte més insospitat acaba sent la millor i més barata joguina. 

I si no, que li preguntin al Quim,... "Quina descoberta!" 

"Ho veieu? Sí, un paquet de tovalloletes buit! "

"Això és una meravella! I fa soroll i tot!"

"I això que ma mare no m'ha fet fotos perseguint la bossa pel menjador!" 

Salut i joguines!

Gelats

Perquè a l'estiu fa calor i ve de gust,... un Gelat! I és clar, per a un nen de tres anys, els millors són els de colors, de gel i ben pringosos. 

Després de sopar, la tradició estiuenca mana alló del "Mamaaaa, de postre vull un Lelao!", sí senyor, un Lelao en tota regla. 

I llavors arriba la mama amb el Lelao i l'obrim i obtenim un nen amb Lelao: 

I el Lelao obliga a llepar perquè "Saps, mama, els Lelaos es xupen així, mira..." 

I després?... Quina pregunta, doncs després, es xarrupa, com es degut, amb aquell soroll infame que fan els nens al xarrupar o alguns no tant petits al prendre sopa, un llarg "ffffffhthhfttttttt" i apa: 

Salut i gelats!

Tornada a l'escola

Setembre, aix, setembre, ja és aquí i ni ens n'hem adonat! 

Dimarts el Pol comença l'escola i el Quim,... dilluns que ve! Què grans se'ns fan, ja van a l'escola,... i com a prèvia del partit,... 

Piles de roba per marcar,... aquesta n'és una petita mostra. I comprar paper de cuina i mocadors i marcar les bates i posar betes i comprar més paper de cuina i quadrar horaris i l'adaptació,... un mes complicat, vaja. 

Preparant això i allò, vam començar a treure roba que esperava el seu moment i fer servir els models de la casa per veure què tal anem de roba.

Càmera en mà, el Quim s'hi posa, per això de les fotos,.... 

És tot un showman,... 

Perquè en realitat, el que a ell li agrada és l'acció

Salut i bona reentrada!

Pastís de ca nostra

Benvolguts, la freqüència bloggera ha descendit aquests dies per motius aliens a la nostra voluntat i feines inaplaçables que reclamen la nostra atenció. Us en donarem més detalls aviat. 

Tanmateix, he volgut trobar un forat per escriure una estona. 

Aquest cop, per aclamació popular i insistència de l'Artefacta de la Cris, us deixo la recepta del pastís que sé que us encanta que fem el Pol i jo. 

Per elaborar el pastís necessiteu: 

- 1 iogurt (recomano els de plàtan o macedònia però s'accepta qualsevol)

- oli

- sucre

- farina 

- 3 ous 

- llevat 

- mantega 

- condiments al vostre gust

Primer, prepareu un bol i afegiu el iogurt sencer. Utilitzeu el pot de iogurt per afegir al bol una mesura de iogurt d'oli, dues de sucre i tres de farina. Afegiu els tres ous, el llevat i remeneu (a casa fem servir el turmix, és molt més ràpid!). A aquesta massa base podeu afegir-hi el que us vingui de gust: sucre vainillat, ametlles, coco,... a fi de donar-li el gust que volgueu. 

Un cop teniu la massa, prepareu el motlle. Ha de ser un recipient resistent al forn i prou gran per encabir el pastís, penseu que la massa pujarà. Agafeu una mica de mantega i rebregueu-la bé per tot el motlle. Si no dediqueu una mica de temps a fer-ho bé, després el pastís no sortirà i potser se us trencarà. Poseu la massa al motlle i afegiu el que més us agradi: anous, poma tallada a trossets, panses,... o deixeu-lo tal com està, us quedarà un pastís fantàstic igualment. Preescalfeu el forn a 180º i, un cop calent, poseu-hi el pastís durant 30 - 35 minuts. Vigileu amb el motlle, que crema i voilà! 

Pastís Pol 2 anys pre-tunejament

Fàcil, no? A banda de les idees de variació que us he donat a la recepta, podeu decorar el resultat amb xocolata, lacasitos, confetti de sucre, sucre glas,... Com veieu és una recepta que accepta molt bé els canvis i veritablement senzilla. Serà per això que és tot un èxit! 

Pastís Pol 2 anys

Pastís Pol 3 anys

Salut i pastissos!!