Els bebès tenen una gran capacitat de sorprendre'ns. Personalment, el que trobo més colpidor és la manera com, de sobte, adquireixen un posat seriós, perden la mirada i s'embolcallen d'aquella maduresa que els fa especials.
L'altre matí, Em dedicava a fer fotos a les bosses, teles i varis que trobava pel camí quan em vaig girar per trobar-me al petit Quim ben tranquil, gaudint del sol de setembre ben concentrat en encara no sé el què.
Posava cares i anava escrutant l'entorn tal com si intentés processar el seu voltant. Tenia el posat seriós, les galtes plenes i aquell saber estar del qui ha viscut molt i molts anys.
I en una d'aquestes, mentre feia fotos a la tranquil·litat, es girà per mirar-me fixament, tal com si m'estigués dient: "però què fas criatura?? Deixa'm tranquil, que no veus com n'estic de bé aquí!"
Ai, a vegades, m'abruma la maduresa prematura; a vegades, em supera la lògica aplastant; a vegades, ser mare és el repte intel·lectual més gran del món.
Salut i tranquil·litat!
1 comentari:
Hola Marta, quin descobriment tan grat ha estat el teu bloc!. He rigut, he aprés i m'ha semblat molt tendre. Veig que tu també ets un cul inquiet... bé em deixes més tranquil.la ja no sóc jo sola la "loca que no para en to el dia". M'ha agradat força el teu "diari d'abord" i les lletres d'en Quim per el seu bressol de l'escola; t'haig de dir que són autèntiques fetes per la seva mare i no comprades al súper, a la Benetton o a la Pre-natal, és estupendo i tens el meu respecte. Et donarè un recurs que utilitzem a l'escola amb els vostres fills perquè l'investiguis per en Quim i és "la panera dels tresors" ja veuràs com no vas errada en allò de no comprar joguines.
Bé imagino que ja sabràs que sóc Manoli. Continuaré tafanejant i aprenent cosetes noves, que paseu un bon finde i un petonarro enorme al Pol que està guapísim. Naniiiiiit!
Publica un comentari a l'entrada