Aquest matí he assistit a la jornada que organitzava la Taula del Tercer Sector sobre cooperació entre entitats socials. Més enllà del tema i de si ha estat o no interessant (que sí ho ha estat pels qui us ho esteu preguntant), ha ocorregut quelcom que m'ha deixat ben parada. A primera hora, abans de començar la presentació de la jornada, un noi s'ha aixecat i, molt educadament ha demanat a tots i cadascun dels i les assistents si li acceptariem un curriculum. Duia un feix de fulls i n'ha anat repartint a tort i dret sense ni tan sols saber si algun de nosaltres és un potencial empleador del subjecte. Aplaudeixo aquest exercici de despullament professional, un real intent de sortir de la situació d'atur que he interpretat pateix de manera directa, sense intermediaris i a l'engrós. Aquesta iniciativa personal, contrasta amb les noves polítiques de govern que s'estan impulsant darrerament. La proposta de pagar als joves el 70% de sou, és, segons el meu parer, un escàndol. Comptem amb programes de formació ocupacional, centres de cerca de feina, oficines d'orientació laboral, punts juvenils,.... no és ja tot això suficient? Hem d'afegir més llenya al foc i pagar el sou d'algú que treballa (perquè entenc que els paguen per fer alguna cosa en alguna empresa que, a més, reverteix en el benefici de la mateixa) i/o que no ha estat capaç de trbar aquesta feina per sí mateix/a? M'agradarà veure quines mesures s'implanten, quines eines s'utilitzen i, en definitiva, com s'articulen aquestes polítiques i quins efectes tenen. A títol personal, opino que si algú no estudia ni treballa és perquè vol i perquè algú li ho consenteix. Sí, així ho penso, tenim la sort de comptar amb cursos gratuits de tota mena, espais de trobada de professionals i possibles treballadors, centres i professionals d'orientació laboral a l'abast per donar i vendre i, tot i així, hi ha gent que es dedica a ni-ngunejar-se i ni-fotre brot? Doncs mira, és perquè volen. I quan sento allò de "Oh! Es que és clar, com no té res a fer, no té ganes de llevar-se i oh! amb la depressió que té,... i oh! Com estan les coses, és clar, diu que no troba res, oh! i és que a les 14 h encara dorm perquè és clar, com no té res a fer,..." Prou senyors, prou d'enganyar-nos societalment. Això és una vergonya i ho estem consentint. Si algú s'avorreix és perquè vol i això de dormir fins a rebentar és un luxe que no es pot permetre algú que ni estudia ni treballa. Proposo fermament un horari per aquests joves, una obligació de llevar-se, de ben segur que si a les 8 del matí són drets, ni que sigui per avorriment, començaran a fer quelcom. I ara ve quan diuen "oh! és que no s'aixeca!". Que què?? Si no es lleva el subjecte, la solució en tres passos:
1. Entrar a l'habitació
2. Apropar-se sibilinament
3. Tirar-li gel al clatell
En tres dies, no caldrà fer-ho de nou.
Sí, radical, però efectiu.
Tornant a l'inici, aplaudeixo de nou la iniciativa del jove d'aquest matí i ja ho sabeu, si teniu necessitat d'un pedagog, aquest noi ofereix el seu curriculum.
Salut i bones iniciatives
