Canvis

Diuen que vivim temps convulsos, que el món està canviant,... Probablement és cert però, més aviat, diria que aquesta sensació de canvi la porto sentint des que vaig tenir la oportunitat de treure el cap en aquest món. Pareu per un moment a pensar que quan era petita, encara estava dret el mur de Berlín,... l'altre dia sentia uns noiets de metre vuitanta que es preguntaven què carai era allò,... 

De fet, vivim en un món vertiginós, amb crisis i catàstrofes constants. La diferència és que abans prou feines se'n tenien nocions i ara, als cinc minuts de l'event, la xarxa va plena de novetats i últimes hores. Sí, amics, amigues, aquest gran gengant desconegut que és el món cibernètic i les seves mil cares, no totes amables. I ara, si em pregunten, no, no podria concebre la meva vida sense tot allò que em proporciona la xarxa. I crec que no sóc la única. 

Aquest matí he caigut del llit abans de l'hora habitual; potser per això auguro que m'espera un dia més introspectiu que de costum. He baixat pel centre paladejant els carrers, observant el despertar de la ciutat i aquí em trobo, en un edifici antic, dels més bonics de la zona, reconvertit en oficines tot conservant aquella magnificiència dels que ja tenen una edat. I avui crec que m'observen, d'alguna manera, em fa l'efecte que aquí on em trobo, fa anys, molts anys, algú les va passar canutes,... Potser algun dia m'hi poso amb això de l'estudi de la història, ni que només sigui per saber si és cert que aquí, on ara treballem amb calefacció i llum de fluorescent, algun dia, hi esdevingué una mort violenta. 

Bon dia a tothom!

La participació a l'escola

Entenc l'escola com un espai multidisciplinar en què portem als fills per a què interactuin amb altres éssers de la seva talla, aprenguin hàbits, rutines i alguns ensenyaments bàsics. Ha de ser, al meu entendre, un espai acollidor en un entorn tranquil, amb professionals preparats/des i tenir pati de sorra (Això és molt important!). L'any passat, vam fer la ruta de les escoles i vam decidir quina era la més adient pel Pol. Tot i que ens van avisar que per sorteig era molt difícil entrar-hi, ens va tocar! Així doncs, el Pol va a una escola amb pati de sorra, d'una sola línia educativa i habilitada amb tot allò necessari per desenvolupar-se amb correcció: companys, mestres i estímuls.

Aquesta, és una escola pública, com tantes altres, però molt preocupada per la participació de les famílies. Hi ha un pare/mare delegat per curs i una AMPA que gestiona tot allò que sobrepassa l'horari escolar estricte. A mi em sembla fantàstic. És, al meu parer, positiu i necessari l'exercici democràtic a l'escola i la implantació de canals de participació per a les famílies. Amb el pas del temps, però, aquesta voluntat d'integrar a la família en el dia a dia de l'escola s'està tornant entre insistent i fora de to. Primer, l'AMPA va fer rodar uns papers en què anunciava la fi dels serveis de menjador, acollida, extraescolars,.... si la gent no hi participava,... però que estem bojos?? Posem per cas que els surt bé. Creieu que les activitats es gestionaran millor si TOT@s els pares i mares hi fotem cullerada??? Segurament hi ha mètodes més efectius de cridar pares a participar començant per aquells que hi tinguin interès i temps per dedicar-hi. Jo, ara mateix, no tinc ni l'un ni l'altre, potser en altre moment de la vida, hi participo amb alegria i convicció si deixen de banda la seva vena coercitiva.  

Ara, a més, resulta que l'escola no organitza el carnestoltes i ho deixa en mans dels pares,... ¿? Volen que tots els nens es disfressin igual però no ho fan ells,...

on han quedat aquelles tardes d'escola preparant bosses d'escombraria i cartulines per fer les més inverosímils disfresses amb els companys?? Doncs no, hem de ser els pares qui ens entenguem, decidim, confeccionem,... Fantàstic,... Si no ho voleu organitzar, no ho feu, però llavors deixeu que cada pare trii com anirà el seu fill/a, no?? Suposo que la idea és incentivar activitats a realitzar amb els pares però crec que aquesta no és una activitat que puguem desenvolupar amb els fills perquè finalment han decidit fer una disfressa senzilla però cosida i, per tant, és quelcom que faré amb el Pol però de ben segur que als cinc minuts de contemplar-me passarà a fer alguna altra cosa. Per altra banda, a casa ja les fem aquestes coses, capes de superheroi, dibuix, pintura, manuals amb paper de vàter,... No caldria que l'escola ens dirigís les activitats fora de l'àmbit escolar ni ens incentivés a mantenir relació amb els pares de la resta de la classe a base de fer-nos passar per l'aro. Però bé, aquest debat dóna per un altre post.

Salut i escola!!

De Blogger i altres

Porto un mes emprenyada amb Blogger i els seus amics. Un bon dia, va deixar de permetre'm penjar fotos. Des de llavors, he provat altres gestors de blocs, he migrat l'Appleface, vaig posar-li un domini, l'he esborrat, he buidat el mail, ... i tot per no res,  aquest compte segueix donant-me error en provar de pujar imatges. Pretenen que pagui nosequants dòlars a l'any per adquirir més espai d'emmagatzamatge. Què ruins,... hipotecar-me de per vida?? Crec que prou profit tenen de que gent com jo, a títol individual i sense cap mena de lucre dinamitzem la xarxa amb eines que ells ens presten, és clar, però amb un benefici comercial molt elevat que en treuen com perquè, a sobre, els hagi de pagar. I si, segur que noséquants euros seran pocs euros al cap de l'any però, i que?? Ja suposa un cost que no vull assumir per una elevat concepte moral que tinc de no hipotecar-me per res. Diuen que si pagues durant noséquants anys, t'ho deixen gratuït,... però qui em garanteix que això es complirà d'aquí a noséquants anys?? i, més enllà, si d'aquí a noséquants anys tornen a canviar l'espai d'emmagatzemantge, em faran pagar encara més?? 

Bé, només puc dir que segueixo treballant en una solució a mig termini perquè posar pedaços avui serà trobar-me igual demà, i tampoc és el tema. Mentrestant, tinc uns quants temes de debat que penso anar discutint amb el ciberespai, en aquest petit racó de món cibernètic així com seguir explicant, en paraules, com evoluciona la família. 

Amics, companys, la lluita continua, Blogger no em treurà les ganes de publicar allò que vull. 

Salut i molts blocs!!