Diuen que vivim temps convulsos, que el món està canviant,... Probablement és cert però, més aviat, diria que aquesta sensació de canvi la porto sentint des que vaig tenir la oportunitat de treure el cap en aquest món. Pareu per un moment a pensar que quan era petita, encara estava dret el mur de Berlín,... l'altre dia sentia uns noiets de metre vuitanta que es preguntaven què carai era allò,...
De fet, vivim en un món vertiginós, amb crisis i catàstrofes constants. La diferència és que abans prou feines se'n tenien nocions i ara, als cinc minuts de l'event, la xarxa va plena de novetats i últimes hores. Sí, amics, amigues, aquest gran gengant desconegut que és el món cibernètic i les seves mil cares, no totes amables. I ara, si em pregunten, no, no podria concebre la meva vida sense tot allò que em proporciona la xarxa. I crec que no sóc la única.
Aquest matí he caigut del llit abans de l'hora habitual; potser per això auguro que m'espera un dia més introspectiu que de costum. He baixat pel centre paladejant els carrers, observant el despertar de la ciutat i aquí em trobo, en un edifici antic, dels més bonics de la zona, reconvertit en oficines tot conservant aquella magnificiència dels que ja tenen una edat. I avui crec que m'observen, d'alguna manera, em fa l'efecte que aquí on em trobo, fa anys, molts anys, algú les va passar canutes,... Potser algun dia m'hi poso amb això de l'estudi de la història, ni que només sigui per saber si és cert que aquí, on ara treballem amb calefacció i llum de fluorescent, algun dia, hi esdevingué una mort violenta.
Bon dia a tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada