Arròs amb llet

L'arròs amb llet és un dels postres típics de la família. La meva àvia en prepara el millor del món i sabent com ens agrada en prepara quan l'anem a visitar, a més dels plats dels que sap també que en som fans. Malauradament, no la visitem tant com voldria i això fa que els olors i sabors que amb tanta classe i saber fer ens han fet créixer i ser millors persones siguin sovint només un grat record de dies passats. És per això que amb paciència i tenacitat intento reproduir alguns dels plats que més m'han agradat sempre de mà de la meva àvia. Arròs al forn, llenties, porrusalda, marmitako,... n'hi ha tants que de tant en tant li demano la recepta pròpia ja que per més que ho provi, si la copio d'un llibre no em surt igual. La resposta de la meva àvia sol ser "Ay, hija, eso tiene mucho trabajo, pá que te vas a liar,..." i quan insisteixo em diu allò de "Pues exacto no sé, lo vas mirando, ... le vas echando,... y cuando esté lo sacas". En definitiva, calen molts intents i molts anys de dedicació per intentar emular la saviesa i l'experiència als fogons.
Tanmateix, després d'anys de pràctica, estic contenta amb el resultat del meu propi arròs amb llet amb la quantitat de sucre rebaixada respecte la que hi posa la iaia,... coses modernes. Deixo aquí la recepta per si algú s'anima:


Posar en una cassola:
- 1 litro de llet
- 6-7 cullerades d'arròs
- 4 - 5 cullerades de sucre
- una mica de canyella en pal
- un tros de pell de llimona
- una mica de sucre vainillat
Remenar fins que bulli i deixar a foc lent remenant sovint fins que faci crema, més o menys cremós a gust de cadascú. Servir en tasses, bols o altres i esperar que es refredi.

Lactància materna i 800 gr.!

Pol 1 mes

Ahir vam anar al pediatra. El Quim ha guanyat 810 grs. en dues setmanes!! Uau, això funciona, només tirant de teta i amb la felicitat amb que un nadó s'amorra al mugró. Tanmateix, vam anar al metge una mica espantats. En néixer, el Quim pesava 4120 grs. Durant l'estada a l'hospital va perdre un quart de quilo, totalment normal donades les condicions i fins que la pujada de la llet va ser suficient. Les següents dues setmanes, tot anava sobre rodes fins que va arribar als 4 kg i mig quasi bé. La tercera setmana, però, va guanyar només 60 grs. La infermera de torn va posar el crit al cel i un pot de llet sobre la taula: "A aquest nen li cal ajuda" ens va dir. Li vaig comentar que feia uns dies jo havia passat per l'hospital, vaig tenir hemorràgies al més pur estil matança de Texas i em van sotmetre a un raspat. La meva teoria era que al estar jo més dèbil potser la llet no era de prou qualitat i li vaig dir que provaria de seguir amb lactància materna exclusiva si no posava en risc al petit. Ens va citar a la setmana. Havia guanyat 120 gr.,... "Hauria de guanyar un mínim de 150" Ens va dir la infermera i ens tornà a suggerir provar de donar-li un biberó al dia. Hem seguit sense fer-ho. La tècnica ha estat més senzilla, despertar al Quim durant el dia si en tres hores no havia menjat, donar-li pau i tranquil·litat i voilà, 400 gr. setmanals, no està gens malament, no?? Si és que a vegades l'instint i la natura ho posen tot al seu lloc. Seguim doncs amb aquesta dieta que és la millor que els fills poden rebre. 

Para ser conductor de primera

Un any, sí senyor! Ara fa tot just un any que el Barça va guanyar la Champions, el Dani tenia el genoll recent operat, em vaig llevar un matí i,... vaig aprovar l'examen pràctic de conduir!! què fort, quins records, ejem,... quant va costar i per fi, ja ha passat un any, hem anat a Torredembarra, Maresme, Begues,  Berguedà, al Vilamarina, al Barnasud, Barcelona,... destins propers i fàcils comptant que a més de la novetat del perill a la carretera, he passat l'embaràs primer amb vòmits, després amb panxa,... Resumint, quants quilòmetres ens esperen aquest any,... els que ens permetin el Pol i el Quim i els que ens vingui de gust fer sobretot a la platja i a visitar amics i familiars. 

Aix,  si pogués explicar amb paraules què feliç em sento per poder dir adéu a la L que encara penja pel vidre del radera,...

Dies com avui

Arriba un moment a la vida quan una s'adona que és mare. Està molt bé tenir un bebé rialler però els mals moments també són presents i en dies com avui, seria millor no parlar-ne. Tanmateix, i reprenent la línia amb la que s'encetava aquest blog farà ja uns tres anys en els capítols de "coses que mai ningú no t'ha explicat i t'has de menjar amb patates", avui ha estat un dia força complet. Ens hem llevat d'hora amb la pressa de dur al Pol a l'escola,... és rar, com ens podem llevar tant d'hora i, alhora, que passi el temps tant ràpid que quan ens n'adonem ja hem d'anar tirant,... després, dia de reordenació de trastos i trastets amb campanya "mierdas las justas" que sempre implica un parell de viatges a la brossa i una reflexió sobre el consumisme que vivim. Dinar, reposar i, entremig,... Una olor familiar, un nosequè dolç que emana del cul del Quim que riu. Procedim a canviar-lo, "Ngué,... quin nen més guapo,... hola carinyo,... cucú,..." li vaig recitant a mode cantarella mentre el canvio, com un ritual, una manera d'establir vincles i constacte visual,... I prrrt, xof,... la merda s'escola entre la meva mà, cau per la tovallola, la segona tovallola del canviador i no s'atura en el seu pudent i calentó brollar. Sí amics, això passa, ja ho sabia jo, m'havia passat amb el Pol i ja ho havia oblidat però avui, avui ho he recordat tot. Aix, coses del ser progenitor,... Corre amb les tovalloletes, treu el KH7, remull, netejada de mans i fins la propera, que això no s'acaba i ens ha sortit un petit bon caganer.  

Però, i què guapo que n'és, no??

I love U All!

Ho hem fet, finalment i després de rumiar-ho i somiar-ho,... l'estimat ha arribat a casa: 

El nou iMac, suau i meravellós, preparat per la batalla i els nous reptes de futur,...  Prepareu el ciber espai 'Cause I'm coming, 

El Zoo

Dijous passat dia 20, va ser festa a Papoi (altrament conegut com Sant Boi de Llobregat). Aquest cap de setmana hem tingut l'agenda del poble farcida amb concerts, activitats pels nens, gegants, correfocs,... i com a inici de festes, les escoles van tancar dijous i vam aprofitar per visitar el Zoo.

Aquest, tot i que ho sembla, no és de la família

Al lleó el vam trobar dormint,... Shh

El Pol volia ser un nen girafa,...

I al final va trobar les de veritat

I unes cabres manses rodejades de nens curiosos

I una última on sortim tots!

Barbacoa Time

L'arribada del bon temps i el nostre esperit d'aprofitament màxim del nostre espai exterior, altrament conegut com terrassa, ens ha portat a adquirir una barbacoa. És una barbacoa senzilla, sense trucs.

Tal com en Georgie a la seva epoca, el nostre Dan ha demostrat sobradament que fa unes barbacoes espectaculars. Tot a punt per a gaudir de l'estiu,... ! Us animem a fer-nos una visita

Hem guanyat la Lliga

Diumenge 16 de maig 2010. Última jornada de la Lliga.

19 h El Barça i el Reial Madrid comencen a disputar els seus respectius últims partits contra contrincants suposadament assequibles. Som al bar, els 4 blaugranes per recolzar des de Cal Pere (el nostre Barça - Bar de confiança) l'equip que avui no pot deixar escapar el compionat. El Barça s'adelanta al marcador. A la primera sala, els madridistes pateixen, encaixen un gol del Màlaga i callen. Els del Barça criden. Criden fluixet recordant el patiment de fa una setmana contra el Sevilla quan tot semblava dat i beneït. Sopem, cridem, patim, marquen gols, els celebrem i,..... CAMPIOONS!!! 

21h Tornem a casa, som Campions, pengem la bandera blaugrana al balcó i veiem la cerimònia per la tele.

Video de la celebració

L'Hort Time II

El nostre petit i humil hort ha estat gratament ampliat gràcies a la disponibilitat d'espai a la nostra humil però amortitzada terrassa. Hem comprat noves jardineres i llavors i planters aprofitant l'espai sota la nova caseta guardatrastos que vam adquirir.

Hem plantat cebes, tomàquets, raves de dos tipus, enciams i pastanagues que creixen a bon ritme!

Gràceis al sol que ens acompanya, esperem poder mostrar la germinació de les llavors ben aviat,... seguirem informant.

Mama vull ser com en Gerard Piqué

Des que en Gerard Piqué va marcar contra l'Inter el gol de la tornada de semifinal de la Champions, el Pol ha decidit que vol marcar gols com ell. Encara que aquell gol no va ser suficient per a passar a la final, el Piqué és ara la nova referència futbolística del petit gran culé de ca nostra.

Ahir, parlant d'això i d'allò vam acordar que havia arribat el moment de tallar els cabells del Pol i avui, al anar-lo a trobar a l'escola, la frase ha estat: "Mama, vull tallar els cabells com el Gerard Piqué". Més clar, l'aigua. Així doncs, ens hem dirigit a la perruqueria o, en paraules del Pol "a veure el meu amic dels sugus" (més que res perquè l'últim cop que li vam tallar els cabells el perruquer n'hi va donar uns quants) i li ha repetit el mateix que a mi: "Canyor, vull tallar els cabells com el Gerard Piqué". El perruquer quasi es tira per terra de riure i entre riure i riure, li ha deixat uns cabells fantàstics i preparats per la calor que algun dia haurà de venir.

L'altre homenet de la casa, va creixent poc a poc, està despert i atent. Aquí el teniu preparat per marxar al carrer i comptant amb la mà els minuts que sa mare, o sia jo, triga en sortir de casa fent tonteries com, entre elles, fer-li fotos mentre, tot seriós, medita amb la mirada fixa.

Els tres ossos

Perquè a vegades, ve de gust dinar de conte a casa:

Sopa calenta,... Delicious!

Pau,... I amor!

Una imatge de pau,...

... i una d'amor

De la mare més orgullosa del món!

Feliç dia de la mare!

I per feliç,... jo amb aquest dos petits amors que em reclamen.

Per molts anys!