L'Hort Time

Com cada any, hem procedit a la plantada del nostre humil però potent mini hort urbà. consta de quatre testos en els què hem plantat raves (en som experts en el cultiu), pastanagues (ens en sortim però amb un èxit relatiu), tomàquets i enciam (l'any passat ho vam intentar i va ser un fracàs,... a veure com ens va aquest cop!). Aquí teniu una foto actual de la germinació,... Sí, sí que germinen, fixeu-vos bé!

I un primer pla dels raves,...

Mirarem d'ampliar l'hort en breu,...

Petits ferroviàris

Una vegada hi havia dos petits ferroviaris. Havien heredat el gust pels trens del seu pare però en tenien una opinió peculiar o, més ben dit, reinventaven la professió adaptant els elements a la seva curta vida. L'un es penjava la corbata,...

I l'altre,... l'altre encara s'ho està pensant mentre pesa figues,..

I per acabar, unes tendres instantànies dels hereus Santabàrbara arrumacant-se al sofà:

Abraçades!!

La llegenda de Sant Txoldi

Hi havia una vegada,... un nen que us volia explicar la Llegenda de Sant Txoldi.

Necessiteu:

- Una banyera de l'Ikea: 6 €

- Ninos variats (quan més diversos millor) aconseguits al McDonald's, als ous Kinder o per mitjans similars: 0 €

- Un nen de tres anys amb la imaginació desbordada: no té preu

Tranquils, aquesta que us presentem és la versió reduïda de la llegenda.

Feliç Sant Jordi!

El Quim també creix

I mira amb cara encuriosida quan em veu amb la càmera,...

I canviant de posició,... nene mofletudo!

Aniversari Pol 3 anys

I ja van 3 i qui ho havia de dir,... és tòpic però "Ai com passa el temps,...!" i més ara que tenim l'altre petit a casa i encara ens fa pensar més en que fa 4 dies el Pol n'era així de petit,...

En fi, un dia gran, ple d'emocions per al Pol que era molt conscient que era el seu dia i així ho va fer saber a tothom. Per variar, un munt de regals van acompanyar els nostres convidats i el Pol es va posar mans a la feina per provar-ho tot tant aviat com va poder. Aquí el teniu amb la samarreta de Valdés, guants de porter, porteria, pilota,... Full equiped per a parar els gols del contrari (en aquest cas un l'equip femení de cosines tietes que es turnaven en la lluita pel gol):

La resta de la festa, globo amunt, globo avall, Quim amunt, Quim avall, tiets, cosins, avis, rebesavis, tiets avis,... en fi, ganxitos, anacardos i pastís de nous amb confetti per sobre. Aquí en teniu la tradicional foto:

Petons i per 3 més!

Barça, Barça!!!

Ahir i com avançament de regal d'aniversari, al Pol se li va fer entrega de l'equipació de Valdés com a porter oficial que sempre ha estat i vol ser en els enfrontaments decisius. El resultat va ser aquest:

Mentrestant, la petita bola dormilega també conegut com Quim, s'ho mirava amb força indiferència:


Més tard, acostant-se la hora del "partit més important de l'any" (paraula de Pep), ens vam vestir tots amb la millor alineació del Barça per donar força a l'equip,... o és que us pensàveu que van guanyar perquè sí?? Sense els nostres rituals el Barça estaria perdut!

Força Barça!!!

Avui hem fet la mona

Com mana la tradició o, millor dit, com la reinventem nosaltres, avui hem fet la mona,... el mono solem fer-lo a diari allà on millor ens vagi. Doncs bé, el Pol ens preguntava i què és la mona?? i li hem dit que era un pastís amb xocolataper sobre i que al damunt hi podia posar el què volgués. El pastís amb la xocolata l'hem fet plegats, la recepta tradicional a casa amb unes anous i xocolata desfeta per sobre. I al damunt?? el Pol ha decidit posar-hi una ensaimada i unes espelmes per cantar el "Pumpleaños Telis". I així ho hem fet:

Al Quim es resultat de la mona li ha estat bastant indiferent, només tenia una cosa en ment: "Teta, teta, teta,..." i tot el que hem pogut aconseguir ha estat aquest moment:

I el resultat final de tot plegat, el millor moment de les mones, nens amb bigoti de xocolata!!

Bones festes a tothom!

I ja el tenim a...Quim!!

El passat 30.03.2010, cap al volt de la 1 i 15 de la matinada, una dona desaforada cridava mentre un petit nouvingut feia la seva aparició en aquest món. 4.120 gr. segons la comadrona, 53, 5 cm i una salut incontestable amb uns pulmons que s'estrenaven amb alegria.

I aquí el teniu, el petit QUIM,... i Quim?? però com que Quim?? Aquesta és una d'aquelles coses que passen quan han de passar, mentre s'espera per dilatar i el teu marit et pregunta amb un barret verd de quiròfan i unes polaines a conjunt: "Però a tu Jan et fa el pes?" i tu, atontada pel moment i per l'epidural contestes,...: "Mmm, no del tot, sempre podem esperar a decidir el nom quan li veiem la cara" i voilà,... el que havia de ser Jan passa a ser Quim.

I al matí següent, el Pol va venir a conéixer al seu germà,... la il·lusió l'embargava fins al punt de posar-se camisa, com els dies importants. estava taaant content que de poc no ens deixa sords i feliç com estava, de poc ens espatxurra el nouvingut.

Ara ja som a casa, descobrint aquesta nova família que es va teixint i augmenta amb el pas del temps.

Gràcies a tothom pel vostre suport i les vostres felicitacions.

Petons x 4