El passat 30.03.2010, cap al volt de la 1 i 15 de la matinada, una dona desaforada cridava mentre un petit nouvingut feia la seva aparició en aquest món. 4.120 gr. segons la comadrona, 53, 5 cm i una salut incontestable amb uns pulmons que s'estrenaven amb alegria.
I aquí el teniu, el petit QUIM,... i Quim?? però com que Quim?? Aquesta és una d'aquelles coses que passen quan han de passar, mentre s'espera per dilatar i el teu marit et pregunta amb un barret verd de quiròfan i unes polaines a conjunt: "Però a tu Jan et fa el pes?" i tu, atontada pel moment i per l'epidural contestes,...: "Mmm, no del tot, sempre podem esperar a decidir el nom quan li veiem la cara" i voilà,... el que havia de ser Jan passa a ser Quim.
I al matí següent, el Pol va venir a conéixer al seu germà,... la il·lusió l'embargava fins al punt de posar-se camisa, com els dies importants. estava taaant content que de poc no ens deixa sords i feliç com estava, de poc ens espatxurra el nouvingut.
Ara ja som a casa, descobrint aquesta nova família que es va teixint i augmenta amb el pas del temps.
Gràcies a tothom pel vostre suport i les vostres felicitacions.
Petons x 4
1 comentari:
Benvinguuuuuuuuuuuuuuut Quim!!!!!!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada