Dia de Nadal

Sí, sí, portava un mes llarg intentant explicar al Pol perquè el Pare Noel no passaria per casa nostra,.... la idea és que com a casa tenim la sort de tenir el Tió de la família, doncs el Pare Noel no ve, reparteix regals a aquells que no tenen Tió. Sí, sí, molt bé Marteta,... bon intent. I llavors, pregunta, d'on havien de sortir els regals per la família del Dani que haviem de portar el matí de Nadal??? Bé, doncs a menjar-s'ho amb patates,... Total, vam mantenir que el Sr. Barbes Blanques no vindria però, sigilosament, va venir a la nit per portar les coses a dur i algun regalet pels nens. Es va deixar el barret i tot! Marca de la casa, suposo, el Pol sosté que va haver de passar fred la resta de la nit,... pobre Pare Noel!!

Aquesta va ser la cara del Quim amb tot el moviment!

I què bo que és, per això, el Pare Noel,... el Pol li agraeix molt la casa dels Playmobils que li ha portat!

En dos minuts, ja tenia la paradeta muntada,...

En aquesta casa, ara hi viu molta gent,... dóna per un parell de posts més endavant, són relacions humanes difícils amb personatges curiosos, us en farem un croquis aviat.

Però, a tot això, el dia tot just havia començat.

Ronda per casa de les iaies (Sant Boi - Barcelona - Castelldefels), el papa a treballar i, per rematar la jugada, visita a Sant Just.

Allí, ens esperàven a fer el cafè però se'ns va complicar la història i vam arribar força tard. Tanmateix vam compartir una estona amb una altra branca familiar i el Quim va poder cultivar el seu amor pels gossos,... és una passió recíproca i, per sort el Boo, el pobre company de festa, es va deixar estimar pel nostre amant dels gossos:

Salut i Bon Nadal!

Nit de cagar el Tió,....

Aquest any hem gaudit de l'emoció multiplicada, dels nervis a flor de pell i la imaginació,... quin gran invent,... dels infants,... que vola cap a totes bandes i planeja i puja i baixa i s'entortolliga per tornar a retrobar el fil conductor,... El Nadal en té molt de tot això: una mica de família, una mica de pau, una mica de nervis,... força crits i tot ben ruixat amb vi i acompanyat per turrons. 

Hem fet quilòmetres, complert amb els múltiples compromisos i recollit i sembrat petons i abraçades. Tres dies de no parar per acabar ben tips i cansats però amb l'alegria del que s'ho passa bé. 

Divendres, el Tió es presentà a ca la tia Isa, com mana la recent tradició. I allà nens i grans gaudien de l'increïble pollastre farcit de la Isa mentre al Tió li sonaven les panxes. 

I cagà, es quedà ben a gust fins l'any que ve,...

I els nens feliços i els grans contents ens vam acomiadar per donar pas al Nadal, properament en una nova entrega. 

El Quim i la seva samarreta

M'estic menjant el nino,... tot sencer,... fent babotes sobre el meu pop marejat,...

Si és que ma mare em fa servir de model,... amb lo guapo que sóc,... 

Veieu?? Samarreta i porta xumets,... d'aquí a París, Milà,...

M'he fet un gordito, cada dia sóc més gran i més babós,... però no patiu, que ma mare ja està treballant en una solució estilosa i pràctica amb molt glamour,... 

Salut i babes!

Al teu jefe li has de fer la "bulla"

Després d'obrir el lot de Nadal del Dani,... la reflexió del Pol: 

Salut i lots!

Estenedor de Nadal

I, un cop posades les guirnaldes i adornets varis?? 

Què fer quan tens una rentadora amb mitjonada i no et cap a l'estenedor? 

Presentem l'Estenedor de Nadal!

Veieu, els mitjons com de Nadal, pero a la atea. 

Salut i mitjons!

El Quim es parteix de riure

Recordeu al Pol partint-se de riure al bany? Reeditem les rialles tres anys després!

Sí és que semblen ben bé germans,... 

Salut i alegria!

Mama, vull ser com el Villa

Després de les anteriors edicions (Piqué, Valdés), aquest cop el Pol volia ser el Villa,.... Amb el fred que fa, però, li voliem deixar una mica més llarg. El resultat, freestyler total per la gràcia del "senyor dels sugus". 

Visca el petit Pol Jedi!

Gimnàstica

Ara ja fa mesos que el Pol va començar amb la gimnàstica. Se'ns ha fet tot un atleta i és feliç fent el mono per aquí i allà. El dilluns, van fer jornada de portes obertes a la classe,....

Aquí el teniu tot preparat,...

Aquí fent tombarelles enrera,...

Passant la barra,...

I fent més tombarelles amb una mica d'ajuda,...

Les imatges són força poc representatives de la feina que fan però ccompteu que amb el Quim a sobre i la quantitt de moviment a la sala, fer la foto en sí resultava ja un repte en sí mateixa,.... 

Bé, Salut i exercici!

El Quim té dos dents!

Ei! Hola! Sóc el Quim i aquí estic!

He aprés a aplaudir! M'hi passo el dia, és divertidíssim!

Amb el ritme que porto, ara potinejo per aquí, ara per allà,... mireu, les botes del meu germà!

Creieu que el Pol me les deixarà quan sigui gran?? 

Són xules eh,... i la meva cara? Què tal? M'estava fent l'interessant,...

Sí, sí, aquí segueixo, cinquanta fotos després la meva mare encara no ha aconseguit fer-me una sola foto en què se'm vagin les dues dentetes que m'han sortit,... 

Si és que els porto de cap,.... 

Preparatius de Nadal

Avui per fi ens hem dedicat una estona al Nadal. Feia dies que teniem el Pol preocupat,... tanta llum, tanta gent amb tot a lloc i nosaltres,... res de res. Hi ha hagut un cert punt de decepció quan hem trobat la bossa de coses de Nadal,... el nostre arbre no arriba al mig metre (mai hem sigut massa de guaniments i tenint petits per casa és molt més pràctic posar un arbret petit en un lloc elevat). El Pol però, s'ho ha pres prou bé, si aquest és el nostre arbre, doncs endavant! 

El pessebre ha estat una altra història. Com mai n'hem tingut, aquest any fa un temps que vam decidir fer el nostre propi. Aquesta decisió ha implicat un temps d'amuntegar rotllos de paper de vàter i altres elements de reciclatge. Avui ens hem posat a la feina i, per no fer unes figures que el Pol no sap qui són i explicar-li allò del nen Jesús i tal, doncs hem fet el portal de casa nostra, amb nosaltres de personatges. 

Ens reconeixeu? Bé, el que està estirat al bressol és el Quim - Versió papes - Els que són drets i més alts, els papes, el de la samarreta blava de Darth Vader, el Pol versió papes, el primer per l'esquerra el Quim versió Pol i el del fons de negre (representa una jaqueta perquè fa fred), el Pol versió ell mateix. 

Total, un portal de caixa de Nespresso i molta imaginació,... 

Aquí teniu, arbre i portal ben al costat,...

I com no havia de ser d'altra manera, custodiats per l'incombustible Han Solo en el seu paper de Guardià del Nadal, 

Salut i pessebres!!

Anàlisi electoral

Dissabte al matí vaig compartir la jornada de reflexió amb els meus dos petits analistes. Vam agafar totes les cartes electorals rebudes i les vam posar sobre la taula:  

Aquí teniu dos nens contents amb l'activitat

Després de repassar com es deia cadascun ( i una), va arribar el moment de triar:

Com veieu, el Pol ho va tenir ben clar,.... intueixo que el color vermell pujat té molt a veure amb aquesta decisió però bé, no és encara moment de fer reflexions més profundes sobre la orientació política dels meus fills. 

A continuació, el torn del Quim, va ser ben curiós,... tinc un video que no em puja el servidor, ho seguiré intentant. 

El resultat de tot plegat: poc respecte pels programes electorals, crec que no els van interessar massa i els van avorrir ben aviat,...

Coneixent ja avui els resultats de la votació em fa encara més gràcia aquest video per la ingenuïtat del pobre Pol, que vota pels ulls i no sap encara de què va tot això. 

Salut i eleccions!

Anàlisi política per Pol II

A casa ja fa uns dies que han arribat les cartes dels diferents candidats a la Generalitat. Des de llavors ronden per la taula, esperant que algú els dediqui cinc minuts.

Ahir, sopant, va sortir el senyor Montilla per la televisió, una imatge tipicoide de campanya en ple míting.

"Mamaaaaa!! Aquest és el senyor que t'ha enviat una carta!!!"

"Sí, fill, és aquest"

"Però per què t'envia una carta?"

"Perquè vol ser el meu amic"

"Ah, i per què ha enviat dos cartes?"

"Perquè també vol ser amic del papa"

"Ah,... i vosaltres, voleu ser els seus amics?"

"No ho sé, carinyo, ens ho haurem de pensar"

Anàlisi política per Pol I

Hem entrat en campanya. Sí, amics, tots els humans estem avesats a escoltar mítings, veure resums, interpretar estadístiques, trobar als candidats en la sopa o pel carrer, fent amics,....

Evidentment, amb tant de bombo, és un fenòmen que ha estat ràpidament detectat pel Pol. Fa uns dies que pel carrer es fixa en els elements de campanya i se'ls mira extranyat. Cartells, globus, stands,...

L'altre dia, per fi, pregunta al canto: "Mama, què passa? Qui és aquest senyor de la cara contenta??"

"Un candidat electoral, Pol"

"Ah! I per què´hi ha cartells penjats d'aquest senyor?"

"Perquè vol ser President de la Generalitat"

"AH! Mama, Ja ho sé! Com el del Barça!!"

"Sí, fill, més o menys"

Salut i candidats!

La teoria dels gasos

Les persones, tendim a ocupar un espai reduït quan estem soles. Ens encanta, generalment, fer-nos una boleta sota la manta del sofà o acurrucar-nos al llit, ja sigui sols o en companyia. El drama, però, arriba quan ens trobem en massa. Tendim a ocupar tot l'espai disponible talment com fan els gasos, ja sigui una plaça, un bar o els passadissos del metro. Gent del món, cal, realment? Opino que no, és important deixar espai per als qui ens vulguin sobrepassar, no ens faran cap mal, només van més depressa. Igualment, en el cas de les entrades i sortides de les escoles, pares del món, no cal fer del carrer un espai impracticable, el podem compartir! Podeu posar-vos de forma ordenada i permetre que els qui avancem amb cotxet, nen de la mà, bosses i jaquetes passem sense haver d'anar demanat perdó. I més enllà, pares de Sant Boi (que són els que conec), cal, de veritat, que doneu el berenar als fills tal qual surten per la porta? Imagino que potser patiu que caiguin fulminats d'inanició en el tram entre l'escola i el banc més proper (uns 50 m),... però realment ho creieu? I per què, doncs, els estresseu a ells i a la resta embotint-los un  entrepà, obrint-los un suc, insistint amb un plàtan? Passeu, camineu i ja trobareu un moment en menys d'un minut en què poder donar el berenar als fills sense incordiar i permetent-los gaudir del moment sense atabalaments. 

Bé, expressades les meves demandes, agrairé les vostres opinions. 

Salut i espai!

Mini yo o el perquè em dic Marta

Mini yo o el perquè em dic Marta,....

Salut i ulleres!

Quim dret!

Moltes nits, després de sopar, el petit Quim - tigretó aprofita per fer de les seves per terra, seguir investigant món i aventurar-se per la casa mentre el Pol i jo sopem. Ahir, però, entre mos i mos, em giro i me'l trobo tal qual encaramat a les escales,....

Oh! Què meravellós,... un nen que s'enfila i que encara no té el cap del tot tancat,... 

Com a mare prudent, vaig dir "Oh! Haurem de comprar una barana!" - resposta del Pol "Sí mama, com les dels treballadors del carrer, les de color groc!" 

Bé amics, no hi ha res com això per no estar ben entretingut!!! 

Li deien "El Castanyer"

 Aquest any, gràcies a l'ajuda i ènfasi de l'escola, al Pol li ha donat ben fort pel tema castanyada i temes relacionats. L'altre tarda, em va demanar una faldilla, un mocador, un davantal i un cistell. Remena que remena, vam aconseguir això:

I per al vostre delit,..... el Pol us canta la cançó de la Castanyera:

Oups,... perdó, segon intent en versió lliure i remasteritzada per Pol DJ:

Salut i castanyes!

Creativa

Avui ha sigut el meu dia,... he anat a creativa, a codejar-me literalment amb la gran quantitat d'àvies que hi havia per aconseguir algunes joies,..... 

Més i millor aviat,.... prepareu-vos per la re-evolució!

Màrketing directe

Aquest matí he assistit a la jornada que organitzava la Taula del Tercer Sector sobre cooperació entre entitats socials. Més enllà del tema i de si ha estat o no interessant (que sí ho ha estat pels qui us ho esteu preguntant), ha ocorregut quelcom que m'ha deixat ben parada. A primera hora, abans de començar la presentació de la jornada, un noi s'ha aixecat i, molt educadament ha demanat a tots i cadascun dels i les assistents si li acceptariem un curriculum. Duia un feix de fulls i n'ha anat repartint a tort i dret sense ni tan sols saber si algun de nosaltres és un potencial empleador del subjecte.  Aplaudeixo aquest exercici de despullament professional, un real intent de sortir de la situació d'atur que he interpretat pateix de manera directa, sense intermediaris i a l'engrós. 

Aquesta iniciativa personal, contrasta amb les noves polítiques de govern que s'estan impulsant darrerament. La proposta de pagar als joves el 70% de sou, és, segons el meu parer, un escàndol. Comptem amb programes de formació ocupacional, centres de cerca de feina, oficines d'orientació laboral, punts juvenils,.... no és ja tot això suficient? Hem d'afegir més llenya al foc i pagar el sou d'algú que treballa (perquè entenc que els paguen per fer alguna cosa en alguna empresa que, a més, reverteix en el benefici de la mateixa) i/o que no ha estat capaç de trbar aquesta feina per sí mateix/a? M'agradarà veure quines mesures s'implanten, quines eines s'utilitzen i, en definitiva, com s'articulen aquestes polítiques i quins efectes tenen. 

A títol personal, opino que si algú no estudia ni treballa és perquè vol i perquè algú li ho consenteix. Sí, així ho penso, tenim la sort de comptar amb cursos gratuits de tota mena, espais de trobada de professionals i possibles treballadors, centres i professionals d'orientació laboral a l'abast per donar i vendre i, tot i així, hi ha gent que es dedica a ni-ngunejar-se i ni-fotre brot? Doncs mira, és perquè volen. I quan sento allò de "Oh! Es que és clar, com no té res a fer, no té ganes de llevar-se i oh! amb la depressió que té,... i oh! Com estan les coses, és clar, diu que no troba res, oh! i és que a les 14 h encara dorm perquè és clar, com no té res a fer,..." Prou senyors, prou d'enganyar-nos societalment. Això és una vergonya i ho estem consentint. Si algú s'avorreix és perquè vol i això de dormir fins a rebentar és un luxe que no es pot permetre algú que ni estudia ni treballa. Proposo fermament un horari per aquests joves, una obligació de llevar-se, de ben segur que si a les 8 del matí són drets, ni que sigui per avorriment, començaran a fer quelcom. I ara ve quan diuen "oh! és que no s'aixeca!". Que què?? Si no es lleva el subjecte, la solució en tres passos: 

1. Entrar a l'habitació 

2. Apropar-se sibilinament

3. Tirar-li gel al clatell

En tres dies, no caldrà fer-ho de nou. 

Sí, radical, però efectiu.

Tornant a l'inici, aplaudeixo de nou la iniciativa del jove d'aquest matí i ja ho sabeu, si teniu necessitat d'un pedagog, aquest noi ofereix el seu curriculum. 

Salut i bones iniciatives

El Quim se'n va a Yale

Ahir, amb els pantalons texans moderns i el seu jersei de coll en punxa, el Quim ens va deixar clar que pot ser tot un gentleman: 

"Aquesta cara, Pol, per la foto?"

"Sí, puc posar moltes cares per les fotos,..."

Salut i petits ben vestits!

Mama, sóc Batman

Tarda de dijous, intento tenir uns minuts per treballar una estona a l'ordinador. Absorta en la feina, clic aquí, clic allà,... Apareix algú a la porta: 

"Mama, sóc Batman!" 

Més que Batman, vaig pensar,... un home rar de l'espai amb més complements que els que sóc capaç de dur en tota una setmana,... 

Bé, un nen complementat, disfressat, feliç de ser el Batman que ell considera amb els elements al seu abast. 

Salut i disfresses!

Les mantes de la llar

De petita, sempre tenia la idea que casa meva tindria una manta, LA manta del sofà. Sí, és cert, n'hi tenim més d'una per quan cadascú vol la seva però LA manta del sofà, per fer caliu i, en definitiva, completar el concepte llar, havia de ser de ganxet i de molts colors, tal com es feien abans. En principi, les àvies i mares feien aquest tipus de mantes per aprofitar els sobrants d'altres projectes. A mi sempre m'han semblat acollidores. Ja fa més d'un any que vaig acabar la nostra. Mai l'havia presentat en societat. Aquí la teniu:

Posada així, ja veus, quina poca gràcia. Aquí la teniu en acció: 

Gustós, no? En tinc algunes de bebé fetes i una altra in-ter-mi-na-ble que algun dia no molt llunyà acabaré. Les penjaré en algun futur. 

Salut i mantes de ganxet!!

Nens Pollo

Recordeu ara fa tres anys quan el Pol va ser durant un temps un nen pollo? Bé, ja ha arribat el moment del Quim. 

I és que com passa el temps,... Sembla que era ahir i mira, ja han passat tres anys amb els seus dies. 

Al Quim li fa molta gràcia això de ser un nen pollo amb la seva cresta i tot i resulta una vestimenta perfecta per voltar pels terres de casa. Ara ja arriba a tot arreu, comença a descobrir que hi ha una cosa que s'obre on dins hi ha coses,...  calaixos i ja s'ha iniciat en això d'aprofitar taules cadires i altres per incorporar-se i mirar de posar-se dret. 

Sí senyor, perquè deixar descansar una mare? què té de divertit seure tranquil i deixar passar el temps? Millor l'acció per sí mateixa, el descobrir constant i arribar als racons recòndits als que ningú t'ha convidat. Així són els fills, exploradors de mena, inquiets i curiosos. Millor així, segons el meu parer. 

I aquí us deixo amb els dos perles de la casa, aviat començaran a posar-se d'acord i jugar a corredisses mentre intento tenir un moment de pau,... Ara per ara, abraçades i petons!

Salut!