Recordeu ara fa tres anys quan el Pol va ser durant un temps un nen pollo? Bé, ja ha arribat el moment del Quim.
I és que com passa el temps,... Sembla que era ahir i mira, ja han passat tres anys amb els seus dies.
Al Quim li fa molta gràcia això de ser un nen pollo amb la seva cresta i tot i resulta una vestimenta perfecta per voltar pels terres de casa. Ara ja arriba a tot arreu, comença a descobrir que hi ha una cosa que s'obre on dins hi ha coses,... calaixos i ja s'ha iniciat en això d'aprofitar taules cadires i altres per incorporar-se i mirar de posar-se dret.
Sí senyor, perquè deixar descansar una mare? què té de divertit seure tranquil i deixar passar el temps? Millor l'acció per sí mateixa, el descobrir constant i arribar als racons recòndits als que ningú t'ha convidat. Així són els fills, exploradors de mena, inquiets i curiosos. Millor així, segons el meu parer.
I aquí us deixo amb els dos perles de la casa, aviat començaran a posar-se d'acord i jugar a corredisses mentre intento tenir un moment de pau,... Ara per ara, abraçades i petons!
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada