dimecres, 6 d’octubre del 2010

TED

Fa un temps que viag descobrir aquesta web: TED. Es tracta d'un lloc d'internet on personatges variopints expliquen fenòmens del món, exposen teories o, simplement, divaguen sobre temes d'interès. M'he n'he fet fan. Hi ha gent molt interessant i idees innovadores i creatives allunyades del vell esterotip de profe carca que fot la xapa. Sota la major part de les TED talks que ja he escoltat, moltes vegades de fons, mentre faig altres coses, rau la idea del compartir el coneixement com a manera de millorar el món. Així ho he cregut sempre. 
En el principi de la societat que vivim actualment, el què comptava era la força.  Cert i possiblement trist, però era així, el que tenia més força i més exèrcit radera, guanyava batalles. Més tard, la informació va ser el pilar de grans acumulacions de poder. La informació no es compartia i molts erudits ho eren en tant en quant guardaven per sí mateixos el saber acumulat després d'anys d'estudi i investigació. 
Avui, obtenir informació és fàcil. Google, internet, l'accés a la lectura, el coneixement,... tots podem saber. Què és doncs el què és fonamental avui? què ens dóna el poder? 
Personalment, com a convicció personal, crec que el poder avui rau en la capacitat de tractar la informació; saber discernir què val la pena i com pot utilitzarse un saber. És per això que són tant importants els mitjans de comunicació, ells ens escriuen i ens diuen i ens criden què és el més important i què no. Per això cal saber escoltar i aprendre a llegir, no només a encadenar paraules. Cal saber interpretar, saber mirar i estar atents als gols que ens pretenen colar. No és fàcil; vivim rodejats de notícies, bombardejats per informacions diverses de milers de fonts diferents i pretenent evitar perdre el fil de la nostra propia vida. Perquè, doncs, és tant meravellosa aquesta web? Perquè és un espai viu, generador d'inputs i d'idees innovadores que passen desapercebudes pels mitjans formals o ordinaris i perquè dóna veu a gent que té coses a dir. 
En concret, m'he fet fan, entre d'altres, de Hans Rosling. Amb l'aparença d'un vellet entranyable, és capaç d'explicar fenomens socials i mundials amb una gràcia inimitable però, per sobre d'això, és algú que sosté i pretén fer extensives i abarcables les milers d'informacions públiques que generen els ens estatals i mundials relatives a l'estat del món. El seu projecte s'anomena gapminder. Es tracta d'un web en el què, a partir de dades públiques, genera gràfics i bases de dades estadístiques per tal de fer més comprensibles les dades que se'ns presenten sovint de manera desagregada. Jugant amb les dades, els països, les tendències,... podem arribar a entendre el perquè de moltes coses així com desfer-nos de moltes idees preconcebudes que no tenen raó de ser avui en dia. 
Us insto a cotillejar, a perdre un temps amb les taules i a repensar com ens moldejen el cervell a base d'idees falses, notícies a mitges i silencis sostinguts. 

Salut i estadística!!