Post - Txiquipark

Hem tingut el plaer de comptar amb la presència de dues meravelloses princeses aquests dos dies. Les hem fet dormir al torreó de convidats i hem compartit la gràcia, per dir-ho d'alguna manera, de la convivència entre dos petits bandarres de tres anys. Hem fet molta picina, buceig inclòs i hem tingut poc temps de descans, tot s'ha de dir. 

Ahir a la tarda, com activitat extraordinària i buscant el cansament del Pol i la Júlia, els vam portar al Txiquipark - mai he sabut com s'escriu! I un cop els teniem ben suats,... 

...un Cacaolat per prendre forces de nou! 

Mmmm!

Txin - txin!

Jo ja l'he acabat!!!! I jo també!!!

Però,... I el Quim?? Què fa ja assegut com un bebé gran?? 

Bé, són coses que passen, portava uns dies agobiat i què millor que provar coses noves, anar de cara al panorama li encanta i perquè doncs vetar-li veure món?? 

Ara miro cap allà,... 

Ara miro al front,... 

Sí,... aquí vaig de perles, i m'encanta!

Salutacions!

Aquells bojos 80s II

Benvinguts a l'era Miss Xampinyó. 

Deprés de l'etapa rocabrunera i cabra, em vaig convertir en Senyoreta Xampinyó pels amics. La Martona Cara Poma, com deien algunes. Aquí em teniu, a la fotografia per l'escola: 

Va ser una època força Pepa; feia la Pepa a la platja,...

i, ohh no! Era la reina del xumet, ...

Arribats a aquest punt, tinc dues coses a dir: 

1.- Vaig dur xumet fins als tres anys però sembla que en tingui més. Si ho vaig deixar per la pesadesa convicció de les meves Tietes Les Fantàstiques 

2.- Madre, tenemos que hablar seriamente,... los 80 fueron fatales para mi estilismo!!

Aquests anys, la meva disfressa estrella va ser la Caputxeta, era la reina de les magdalenes!

També feia la Pepa a l'hivern, amb el meu cotxet de nines que carregava a tot arreu 

I seguia fent la Pepa al Zoo, 

Continuava saludant les cabres, com en anys anteriors, potser per això m'hi sento tan identificada,...

I, sobretot, feia la Pepa quan sortia de casa,... 

Enllaçant amb el que us deia abans, ara entendreu perquè exigeixo una conversa seriosa a ma mare:

Ho veieu??? D'acord, faig un zoom,...

ohh! Sí, cap a lo xampinyó, pseudoxandall ochentero i,... i,... Mocasins?!?!? Quin desastre d'època,.... mai m'he considerat una fashion victim però hi ha coses que fan mal de veure,... i això és dur. 

Prou per avui,... ha estat suficient,... si li expliqués això al Pol,... ell que es conjunta mitjons i calçotets amb tres anys i ens exigeix fer-li els "pintxos" al cap cada matí per iniciativa pròpia,... com canvien els temps,... 

Salut i bons 80s!!

Nits d'estiu

Perquè les nits d'estiu es componen de tres meravellosos factors: 

- Nens dormits 

- Terrassa

i,... 

D'acord, no es veu en viu,... Ho poso amb mode flash,... 

Una espelmeta i una Judas que em porta el meu maridet. 

Salut i bona nit!!!!

Les mongetes màgiques II

I els dies passen i les mongetes, creixen. Recordeu la història de les mongetes?? I com era la mongetera fa una setmana? Tota esparramada per terra,... 

Doncs fa un parell de dies que ha començat a fer mongetes,.. quina alegria, encara en treurem profit d'una planta que no ho semblava,.. 

Ho veieu? Meravellós, m'encanten, tant petites. Avui les mirava i, realment, em fa l'efecte que creixen per moments. Potser si m'assec al seu costat les veig créixer i tot, 

I les noves mongeteres? 

Van fent, tal com les seves predecessores, creixen per moments i d'aquí poc ja les hauré d'anar tutoritzant. Mireu si no en una setmana, 

Salut i mongetes!

Aquells bojos 80s

I per fi, la multifunció-scanner-impressora ha arribat a casa. Sí, tenia poca feina i ara, no trobo el moment d'escannejar totes aquelles fotos que fa temps esperen pacients acumulant pols en un armari. En fi, que això ve carregat d'emocions i donarà per diversos capítols,... Avui començarem per mi, perquè no, tenia ganes de poder tocar i retocar i imprimir de nou certes imatges d'infància que no tenen preu.

Vaig començar a riure en un petit racó de món anomenat Rocabruna, poc abans de la fi del món, entre muntanyes i prats verds

Angelina, Marta i Petit davant de la casa d'infància - Febrer 1985

Algunes fotos són encara en blanc i negre, semblen rescatades del bagul dels records i il·lustren la vida a Rocabruna, aquell poc temps que en vam poder gaudir

Angelina i Marta - 1985

Avi Emilio, Marta i iaia Arrichu - 1985

Angelina i Marta - 1985

I aquí teniu la única fotografia que existeix dels meus pares i jo. Sembla dels anys 50!

Angelina, Marta i Pep - 1985 

Per aquella època, tothom diu que la meva vida passava dedicada a tres activitats principals: 

1. Menjar 

2. Dormir

i 3. Riure

Sort que amb els anys he anat ampliant el registre,... 

I d'inici, em tirava la vida rural, els animalets i coses d'aquestes,... 

Marta i gossos varis - 1985

Angelina, Marta i xai - 1985

Van trucar de Norit per saber si voldriem fer-ne l'anunci,... amb els jerseis de la iaia i la nena amb un xai, ja ho tenien tot fet!

A l'estiu, ma mare tenia la gràcia de deixar-me anar per ahí ben fresca, 

Marta - 1985

Marta - 1985

Però si això és un xicarró! No, gent, això sóc jo, una xavalota forçuda caminant pel prat. Sí, és cert, ni llacets ni vestidets ni Kittis ni Hello's però és que els meus pares eren un pél hardcores: 

Angelina i Marta escalant - 1985 

Marta i Pep regant - 1985

I radera, anava jo. 

Per últim, us deixo un moment amb els meus pares: 

Marta i Pep - 1985

Angelina i Marta - 1985

Salut i bons records!

Súper Herois

Tots hem somiat alguna vegada amb ser Súper Herois, poder capgirar el món, volar, guanyar al mal o, simplement, una partida al parxís. Potser és quelcom innat i és per això que atrauen tant els nens i els ja més aviat crescudets. D'un temps ençà, el Pol ha descobert tot aquest món de fantasia i tios vestits amb elàstics que fan les mil i una per delit del gran públic. Diu que avui és en Batman (per pegar els dolents), trepa pel parc com l'Spiderman o ens comenta que li agradaria volar com el Superman. 

I parlant d'això i d'allò, vam idear entre els dos un Súper Heroi, un Heroi nou, renovat, amb la voluntat de fer-vos somriure i l'alegria d'un nen de tres anys. Aquest és el Súper Pol! I com a tal, necessitava una capa amb un logo propi que el meu alter ego, AppleFace, s'ha encarregat de confeccionar amb la inestimable ajuda i col·laboració de Súper Pol. 

Aquí us en deixem el resultat!

Salut, Herois!!!

MLJ Day

Diumenge vam tenir a casa una jornada MLJ (Mierdas Las Justas). Comença a ser ja una tradició familiar que succeeix a intèrvals variables de temps i sol sortir força rentable. El dia D triat es converteix en un anar i venir de caixes, caixetes, trastos, trastets i altres que canvien d'ubicació, es reordenen per fer espai, permeten encabir trastos que no tenien lloc específic assignat i acaben amb algunes pertenences per llençar, donar o, simplement, fer fora de casa. 

És un mètode com qualsevol altre de posar certa dosi de racionalitat a aquesta infame cultura materialista que ens envaeix i en la que ens trobem immersos. El resultat, una sensació de tranquil·litat i de feina feta acumulada pel pas del temps. 

Aquest cop, el millor parat ha estat el meu espai-taller. Encara queda feina per endavant i caldrien un parell d'hores sense criatures voltant per poder enllestir però, donades les condicions, no està gens malament. 

El primer pas, trobar un espai per teles, teletes i materials de costura i crafties en general. Aquí teniu la dutxa del labavo de dalt. 

Una dutxa?? Ai perdó,... el meu nou super magatzem!!

Oh sí, una calaixera plena de material impensable per fer les mil i una invencions. I de l'espai creatiu?? què se n'ha fet??

Allà on esperaven els projectes ara hi són les calaixeres de materials petits i els llibres. 

La màquina,... segueix allà, esperant un atac i amb un únic projecte en cua!!

I l'espai tecnològic?? 

Allà mateix, però sense mil coses al voltant, quin alliberament!

I les parets?? Blanques, esperen un suro, un quadre, creativitat,... tot arribarà, però no patiu, les teles que m'han acompanyat des de soltera ja són penjades a un racó!

Salut i endreços!!!

PD: per aquells/es a qui us preocupa què ha passat amb tots els projectes en cua, no patiu, són a un calaix esperant per torn però no ho digueu a ningú!!