Benvinguts a l'era Miss Xampinyó.
Deprés de l'etapa rocabrunera i cabra, em vaig convertir en Senyoreta Xampinyó pels amics. La Martona Cara Poma, com deien algunes. Aquí em teniu, a la fotografia per l'escola:
Va ser una època força Pepa; feia la Pepa a la platja,...
i, ohh no! Era la reina del xumet, ...
Arribats a aquest punt, tinc dues coses a dir:
1.- Vaig dur xumet fins als tres anys però sembla que en tingui més. Si ho vaig deixar per la pesadesa convicció de les meves Tietes Les Fantàstiques
2.- Madre, tenemos que hablar seriamente,... los 80 fueron fatales para mi estilismo!!
Aquests anys, la meva disfressa estrella va ser la Caputxeta, era la reina de les magdalenes!
També feia la Pepa a l'hivern, amb el meu cotxet de nines que carregava a tot arreu
I seguia fent la Pepa al Zoo,
Continuava saludant les cabres, com en anys anteriors, potser per això m'hi sento tan identificada,...
I, sobretot, feia la Pepa quan sortia de casa,...
Enllaçant amb el que us deia abans, ara entendreu perquè exigeixo una conversa seriosa a ma mare:
Ho veieu??? D'acord, faig un zoom,...
ohh! Sí, cap a lo xampinyó, pseudoxandall ochentero i,... i,... Mocasins?!?!? Quin desastre d'època,.... mai m'he considerat una fashion victim però hi ha coses que fan mal de veure,... i això és dur.
Prou per avui,... ha estat suficient,... si li expliqués això al Pol,... ell que es conjunta mitjons i calçotets amb tres anys i ens exigeix fer-li els "pintxos" al cap cada matí per iniciativa pròpia,... com canvien els temps,...
Salut i bons 80s!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada