I per fi, de manera sobtada i eficient, ens vam plantar a Camprodon. Era un viatge pendent des de temps immemorials i ara ja ha estat realitat. Tenia pendent ensenyar als meus homes la casa on vaig néixer, el pont nou, la vall i la família que hi habita.
Aquí teniu el pont nou de Camprodon,... amb nosaltres davant
i amb el Pol i el Dani al capdamunt!
També hi vam pujar amb el Quim!
I aquí una vista del poble,... des d'un altre dels ponts
Diumenge per fi vam anar a la casa on vaig néixer, la última casa de la vila (no sé ni si arriba a poder-se dir vila) de Rocabruna
El nostre Note queda de perles al costat de la casa, no trobeu??
I vam veure també el castell de Rocabruna,... el Pol va quedar un pél desencantat
Més tard, ens vam arribar fins a Beget. En alguns moments, tot i ser un cul de món, semblava les Rambles. Ho vam superar i vam trobar els nostres racons
al riu, tirant pedres,
i remullant els peus en l'aigua freda
Aquí també ens vam fer nostre el pont
Per últim, us deixo un "Moment croqueta" al costat del Monestir de Sant Pere. Disfruteu i sigueu feliços!
Gràcies iaia, Eva i Lluís per haver-nos trobat, amenacem amb pujar aviat de nou.
Petons a tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada