Poques vegades desitja un tant la rutina com quan un bebé la necessita per adormir-se sense plorar. Aquesta és una de les coses que mai ningú t'explica, que més costen, que requereixen de més paciència i que uns pares necessiten més. Finalment, ho hem aconseguit!
ai! quantes coses no s'expliquen, quantes coses descobreixes al ser pare,...
Una part de la història que no s'explica és l'univers materialista que envolta en aquest racó de món el naixement d'una criatura. Es tracta d'una voràgine imparable que has d'assumir abans de parar boig. Tant si vols com no, la casa s'omple de trastos i meravelles de la tecnologia (moltes d'elles inútils). Gent que a vegades no saps ni qui són et fan arribar regals de tota mena. Al poc temps, els diferents trastos i trastets queden arraconats perquè ja no es fas servir i llavors què?? Quan em dóna per pensar, ho trobo ben absurd. Potser és un engany per incentivar la natalitat.
Tot i els capítols de "Coses Que Mai Ningú t'Ha Explicat i t'Has de Menjar amb Patates", el més fantàstic de la història és veure com men jar, dormir, jugar, plorar,... tot cobra una nova dimensió. Actes que fins ara eren d'allò més banals, es converteixen en accions en sí mateixes. Redescobrir el món que ens envolta al costat d'un petit ésser que tot just comença el seu camí és talment gratificant. Un tros de diari, un ninot que fa soroll, una nevera que està freda,... són les coses més senzilles per a nosaltres i alhora més al·lucinants per als que acaben d'arribar.
Sembla que, poc a poc, amb el pas dels mesos i l'arribada de setembre, tot es va posant a lloc i la rutina ens envaeix (per primer cop a la vida ho assumeixo amb alegria!!).
Setembre també porta gent de fa temps, records i tardes de cafè. Quantes ganes de retrobar amistats i poder compartir aquesta nova aventura amb el Pol de protagonista.
Petons i abraçades
ai! quantes coses no s'expliquen, quantes coses descobreixes al ser pare,...
Una part de la història que no s'explica és l'univers materialista que envolta en aquest racó de món el naixement d'una criatura. Es tracta d'una voràgine imparable que has d'assumir abans de parar boig. Tant si vols com no, la casa s'omple de trastos i meravelles de la tecnologia (moltes d'elles inútils). Gent que a vegades no saps ni qui són et fan arribar regals de tota mena. Al poc temps, els diferents trastos i trastets queden arraconats perquè ja no es fas servir i llavors què?? Quan em dóna per pensar, ho trobo ben absurd. Potser és un engany per incentivar la natalitat.
Tot i els capítols de "Coses Que Mai Ningú t'Ha Explicat i t'Has de Menjar amb Patates", el més fantàstic de la història és veure com men jar, dormir, jugar, plorar,... tot cobra una nova dimensió. Actes que fins ara eren d'allò més banals, es converteixen en accions en sí mateixes. Redescobrir el món que ens envolta al costat d'un petit ésser que tot just comença el seu camí és talment gratificant. Un tros de diari, un ninot que fa soroll, una nevera que està freda,... són les coses més senzilles per a nosaltres i alhora més al·lucinants per als que acaben d'arribar.
Sembla que, poc a poc, amb el pas dels mesos i l'arribada de setembre, tot es va posant a lloc i la rutina ens envaeix (per primer cop a la vida ho assumeixo amb alegria!!).
Setembre també porta gent de fa temps, records i tardes de cafè. Quantes ganes de retrobar amistats i poder compartir aquesta nova aventura amb el Pol de protagonista.
Petons i abraçades
