Aquest any hem gaudit de l'emoció multiplicada, dels nervis a flor de pell i la imaginació,... quin gran invent,... dels infants,... que vola cap a totes bandes i planeja i puja i baixa i s'entortolliga per tornar a retrobar el fil conductor,... El Nadal en té molt de tot això: una mica de família, una mica de pau, una mica de nervis,... força crits i tot ben ruixat amb vi i acompanyat per turrons.
Hem fet quilòmetres, complert amb els múltiples compromisos i recollit i sembrat petons i abraçades. Tres dies de no parar per acabar ben tips i cansats però amb l'alegria del que s'ho passa bé.
Divendres, el Tió es presentà a ca la tia Isa, com mana la recent tradició. I allà nens i grans gaudien de l'increïble pollastre farcit de la Isa mentre al Tió li sonaven les panxes.
I cagà, es quedà ben a gust fins l'any que ve,...
I els nens feliços i els grans contents ens vam acomiadar per donar pas al Nadal, properament en una nova entrega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada