Les persones, tendim a ocupar un espai reduït quan estem soles. Ens encanta, generalment, fer-nos una boleta sota la manta del sofà o acurrucar-nos al llit, ja sigui sols o en companyia. El drama, però, arriba quan ens trobem en massa. Tendim a ocupar tot l'espai disponible talment com fan els gasos, ja sigui una plaça, un bar o els passadissos del metro. Gent del món, cal, realment? Opino que no, és important deixar espai per als qui ens vulguin sobrepassar, no ens faran cap mal, només van més depressa. Igualment, en el cas de les entrades i sortides de les escoles, pares del món, no cal fer del carrer un espai impracticable, el podem compartir! Podeu posar-vos de forma ordenada i permetre que els qui avancem amb cotxet, nen de la mà, bosses i jaquetes passem sense haver d'anar demanat perdó. I més enllà, pares de Sant Boi (que són els que conec), cal, de veritat, que doneu el berenar als fills tal qual surten per la porta? Imagino que potser patiu que caiguin fulminats d'inanició en el tram entre l'escola i el banc més proper (uns 50 m),... però realment ho creieu? I per què, doncs, els estresseu a ells i a la resta embotint-los un entrepà, obrint-los un suc, insistint amb un plàtan? Passeu, camineu i ja trobareu un moment en menys d'un minut en què poder donar el berenar als fills sense incordiar i permetent-los gaudir del moment sense atabalaments.
Bé, expressades les meves demandes, agrairé les vostres opinions.
Salut i espai!
1 comentari:
Cuanta razón tienes nuera. Es una oda al civismo, del que queda poco. Se me ocurre que, entre otros usos, esta sería una carta magnífica para el editor de un periódico- A ver quien se atreve a no publicar algo tan estupendo. Yayu
Publica un comentari a l'entrada