dijous, 23 de setembre del 2010

Rentadores

Ahir, vaig sentir una mare que deia "Es que mi hijo, no me deja ni poner la lavadora!" amb aquell to d'indignació d'algú coartat per altres. Ràpidament, va creuar la meva ment la imatge del fill, encadenat a la porta de la rentadora entonant allò de "No, no, no nos moverán,...". Com pot ser que un nen t'impedeixi posar la rentadora, em pregunto. A casa, el Pol l'ha posada amb mi moltes vegades. De petit, com ara el Quim, mirant des de l'hamaca el procés, gatejant entorn la roba o, com ara, quan, a vegades, li entra allò de "l'ajudar a la mama" i m'acompanya a buscar el cistell de roba bruta, remena i tria i endinsa en el tambor les peces que li sembla. Li encanta especialment el fet de posar sabó, obrir la cubeta i omplir-la de líquid. Després, es queda mirant fins que l'aparell comença a rodar i ja podem tornar el cistell al lloc que li pertany. 
La penjada de roba molla és també una tasca agraïda pel Pol, encarregat de gestionar les pinces. En resum, el tractament de la roba és una rutina que té molt ben integrada, que entén i comprén que forma part de la vida diària. Suposo que aquells qui arriben als 15 anys i deixen la roba bruta a terra esperant un procés màgic pel qual la mateixa roba els arribarà neta i plegada a l'armari no han tingut mai aquesta experiència. 
A vegades, hi ha qui argumenta davant situacions així que ho fan per prestar més atenció al fill. Significa això que realitzar tasques domèstiques amb els nens és no estar per ells? Sincerament, crec que és quelcom important i gens banal. A més, els petits gestos i els aprenentatges d'infantesa considero que són la clau de la maduresa personal futura i el fet que els nens integrin la feina de casa com una tasca compartida entre tots els que convivim sota el mateix sostre,   fonamental. 
Espero estar lluitant contra possibles petits tirans del futur i generant possibles nois responsables del demà tot i que més d'un pensi que per ser feliços, cal que els nens visquin en un món de fantasia on la feina es fa sola i ells no participen de la part corresponent de responsabilitat en la seva parcel·la de la llar i l'entorn familiar. 
Bé, prou per avui, els pensaments profunds m'abrumen. 

Si us heu quedat amb ganes de fotos, podeu recordar algun episodi del Pol i la rentadora,....