I, a vegades, els pares pensem i donem voltes a les joguines més adequades pels nostres fills. A casa, no som molt de comprar joguines; tot just ara el Pol demana alguna cosa de tant en tant i intentem frenar els impulsos consumistes per evitar una casa plena de rampoines inservibles. En realitat, no ens en sortim massa bé perquè, inexplicablement, la casa amb nens s'omple d'objectes molts dels quals ni tan sols saps ben bé d'on han sortit.
El cas, és que per molt que t'hi paris a pensar, al final, l'objecte més insospitat acaba sent la millor i més barata joguina.
I si no, que li preguntin al Quim,... "Quina descoberta!"
"Ho veieu? Sí, un paquet de tovalloletes buit! "
"Això és una meravella! I fa soroll i tot!"
"I això que ma mare no m'ha fet fotos perseguint la bossa pel menjador!"
Salut i joguines!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada