Creixem per moments, tots junts i barrejats. El Pol no para un moment, arriba als llocs més insospitats i ja s'ha fet un nom a la guarderia. De lluny, localitza el seu objectiu, posa la directa (amb cara de bitxo inclosa) i es planta a l'altre cantó de la sala en 0'3 segons.
Passem hores jugant per terra amb un munt de trastos i trastets que fan sorolls i sorollets.
Des de ben petits, ja fem un munt d'amics. Entre ells, el Pol ja té preferències i s'entén molt bé amb la petita Júlia. Es professen un gran amor que,...
... de vegades, fa mal i tot!
Després de tant jugar, les forces es ressenten i acabem tots rebentats. Millor així, a dormir com socs (és un dir perquè depén del dia!).
1 comentari:
Martona & family!!
Qué bé poder veure foticos de com creix el Pol! I la Júlia, sobretot ara que estic lluny!
Quina il·lusió em fa que estigueu bé!
Un petonas desde aquí!
Pilar
Publica un comentari a l'entrada