Aquest mes d'abril ens ha deixat moments molt macos alhora que exhausts. Si la vida diària ja és una voràgine, compaginar vacances en mig de tot plegat es converteix en ocasions més en un inconvenient que en una ventatge. I bé, mentre no ens toca la loteria, fem mans i mànigues per arribar a tot arreu i passar-ho el millor possible.
De fet, no hem parat ni un moment.
El dia 9 vam celebrar conjuntament l'aniversari del Pol i el Quim amb la família. No tinc fotos de l'event però sí la del Pol bufant el pastís el seu dia, dilluns 18. Un pastís meravellós, amb una moto de xocolata que va durar poc més de dos minuts.
La il·lusió ens ha acompanyat tots aquests dies gràcies als aniversaris, fer-se gran sempre és quelcom gratificant fins que un dia ens deixa de fer gràcia.
També hem aprofitat per fer un munt d'activitats i veure amics d'aquí i d'allà, fira de Sants, Sant Cugat, Cubelles,... i aquí els teniu a Calafell, compartint diada amb la Júlia i el Pol, l'altre Pol.
Però, sense dubte, el més il·lusionant del mes ha estat veure com per fi hi ha algú que s'ha aventurat a donar les primeres passes en aquest món. Al principi, vacil·lant i indecís, el Quim s'ha llençat a caminar amb una gran emoció i autocomplaença. S'autoaplaudeix i s'enorgulleix molt de les seves fites. En pocs dies ha passat del caminar tres passes i seure a recórrer llargues distàncies al parc i a casa.
Salut i bons moments!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada