Passejant pel carrer,...

A la vida, anem passant per diferents fases d'aprenentatge. És innegable, aprenem i ens refermem en allò que ens agrada.

A diari, passejem amb el Pol pel carrer i, com és habitual, anem trobant pel camí diferents tipus d'artilugis (anomenats també "sacaperras a los padres) de tipus cavall, cotxe, moto, tractor,...

Amb pocs mesos, el Pol ja demanava pujar-hi. Això era suficient. Fa ja un temps, ha entès que aquestes màquines s'haurien de bellugar i ens mira mentre va dient "no va, no va" i s'entesta en fer-lo moure a la força.

L'altre dia, però, sorpresa meva quan, en comptes d'intentar pujar al dofí de la plaça, s'acosta a l'aparell, em mira fixament i em diu"mama, aquí, aquí,.." mentre intenta posar el dit a l'escletxa on s'ha de posar l'euro,... Això és aprendre com van les coses de la vida.

L'euro va caure i, tot i la musiqueta, el moviment i l'alegria, aquesta que veieu era la cara del Pol, a vegades, no hi ha qui l'entengui.