dimecres, 25 de febrer del 2009

Passejant pel carrer,...



A la vida, anem passant per diferents fases d'aprenentatge. És innegable, aprenem i ens refermem en allò que ens agrada.


A diari, passejem amb el Pol pel carrer i, com és habitual, anem trobant pel camí diferents tipus d'artilugis (anomenats també "sacaperras a los padres) de tipus cavall, cotxe, moto, tractor,...
Amb pocs mesos, el Pol ja demanava pujar-hi. Això era suficient. Fa ja un temps, ha entès que aquestes màquines s'haurien de bellugar i ens mira mentre va dient "no va, no va" i s'entesta en fer-lo moure a la força.
L'altre dia, però, sorpresa meva quan, en comptes d'intentar pujar al dofí de la plaça, s'acosta a l'aparell, em mira fixament i em diu"mama, aquí, aquí,.." mentre intenta posar el dit a l'escletxa on s'ha de posar l'euro,... Això és aprendre com van les coses de la vida.

L'euro va caure i, tot i la musiqueta, el moviment i l'alegria, aquesta que veieu era la cara del Pol, a vegades, no hi ha qui l'entengui.

1 comentari:

Joana ha dit...

jajajaja! PObre POl! Quina cara! Marta, està súper gran!!Ja parla? segur que sí!! Segueix ballant cançons del Mickey en anglès?

SOU UND FENÒMENUSSSSS!!

Petons des de mallorca! M'he posat tristeta...us trobo a faltar! M'estic perdent com creix el meu primer nebot!

aix...

Joana