Obvietats

5:03 p.m. el Pol surt de l'escola
"Pol, què tal, com ha anat avui?" 
"Bé" 
"Heu anat al pati?"
"No, plovia"
Silenci
"Escolteu, si plou, no em predunteu si he anat al pati perquè no es pot, home!" 
Silenci, 
"Clar, fill, tens raó!" 
Obvietats, als tres anys. 

Concentració

Els bebès tenen una gran capacitat de sorprendre'ns. Personalment, el que trobo més colpidor és la manera com, de sobte, adquireixen un posat seriós, perden la mirada i s'embolcallen d'aquella maduresa que els fa especials. 

L'altre matí, Em dedicava a fer fotos a les bosses, teles i varis que trobava pel camí quan em vaig girar per trobar-me al petit Quim ben tranquil, gaudint del sol de setembre ben concentrat en encara no sé el què. 

Posava cares i anava escrutant l'entorn tal com si intentés processar el seu voltant. Tenia el posat seriós, les galtes plenes i aquell saber estar del qui ha viscut molt i molts anys. 

I en una d'aquestes, mentre feia fotos a la tranquil·litat, es girà per mirar-me fixament, tal com si m'estigués dient: "però què fas criatura?? Deixa'm tranquil, que no veus com n'estic de bé aquí!"

Ai, a vegades, m'abruma la maduresa prematura; a vegades, em supera la lògica aplastant; a vegades, ser mare és el repte intel·lectual més gran del món. 

Salut i tranquil·litat!

L'escola

Primer dia d'escola, 7 de setembre de 2010. Comença el periode d'adaptació: dues hores lectives. 

"Pol, què et vols posar per anar a l'escola?"

"Del Barça!!!"

"D'acord" 

Resultat: nen content a l'escola. 

"Aiiii, Quim, que vaig a l'escola de grans, eh!"

"Faig el pallaso abans d'entrar de tant nerviós com estic,..."

Una setmana després i havent complert l'adaptació,... Tenim un nen d'escola feliç com una perdiç. 

Salut i escola!!

Bosses, Bosses i més bosses

Amb l'arribada de l'escola, la novetat d'aquest any és que res de motxiles. Sembla que l'espai apreta i les escoles han decidit fer servir bosses de tela per tot. En el nostre cas, en necessitàvem vàries; algunes ja les tenia fetes, altres, estan per fer. Aquest cap de setmana n'he fet tres: una per la Júlia, una pel Quim i una altra per la Júlia. 

La primera, un disseny senzill i ràpid, en colors liles, per una princesa. 

Al posar-me amb la del Quim, vaig valorar una millora del disseny, afegir unes mini tires i,... voilà, bossa-motxilla de tela

I fent-hi voltes, pensant, barrejant dissenys, tècniques apreses i una mica d'imaginació, he acabat amb una bossa talment diferent de disseny propi amb costures amagades, més apta pels crios i més bonica comptant que no tinc serger. Aquesta ha estat per la Ju de nou, més pràctic pels 3 anys:

Amb els acabats més currats,...

Si m'animo i m'en surto, faré un tutorial senzill perquè el cert és que dóna molt bon resultat. 

I la setmana que ve, més, hauré d'amortitzar el capital dissenyístic adquirit i fer-ne un parell pel Pol,... I un projecte nou,... Us en faig un avanç,...

Salut i bossetes!

Joguines

I, a vegades, els pares pensem i donem voltes a les joguines més adequades pels nostres fills. A casa, no som molt de comprar joguines; tot just ara el Pol demana alguna cosa de tant en tant i intentem frenar els impulsos consumistes per evitar una casa plena de rampoines inservibles. En realitat, no ens en sortim massa bé perquè, inexplicablement, la casa amb nens s'omple d'objectes molts dels quals ni tan sols saps ben bé d'on han sortit. 

El cas, és que per molt que t'hi paris a pensar, al final, l'objecte més insospitat acaba sent la millor i més barata joguina. 

I si no, que li preguntin al Quim,... "Quina descoberta!" 

"Ho veieu? Sí, un paquet de tovalloletes buit! "

"Això és una meravella! I fa soroll i tot!"

"I això que ma mare no m'ha fet fotos perseguint la bossa pel menjador!" 

Salut i joguines!

Gelats

Perquè a l'estiu fa calor i ve de gust,... un Gelat! I és clar, per a un nen de tres anys, els millors són els de colors, de gel i ben pringosos. 

Després de sopar, la tradició estiuenca mana alló del "Mamaaaa, de postre vull un Lelao!", sí senyor, un Lelao en tota regla. 

I llavors arriba la mama amb el Lelao i l'obrim i obtenim un nen amb Lelao: 

I el Lelao obliga a llepar perquè "Saps, mama, els Lelaos es xupen així, mira..." 

I després?... Quina pregunta, doncs després, es xarrupa, com es degut, amb aquell soroll infame que fan els nens al xarrupar o alguns no tant petits al prendre sopa, un llarg "ffffffhthhfttttttt" i apa: 

Salut i gelats!

Tornada a l'escola

Setembre, aix, setembre, ja és aquí i ni ens n'hem adonat! 

Dimarts el Pol comença l'escola i el Quim,... dilluns que ve! Què grans se'ns fan, ja van a l'escola,... i com a prèvia del partit,... 

Piles de roba per marcar,... aquesta n'és una petita mostra. I comprar paper de cuina i mocadors i marcar les bates i posar betes i comprar més paper de cuina i quadrar horaris i l'adaptació,... un mes complicat, vaja. 

Preparant això i allò, vam començar a treure roba que esperava el seu moment i fer servir els models de la casa per veure què tal anem de roba.

Càmera en mà, el Quim s'hi posa, per això de les fotos,.... 

És tot un showman,... 

Perquè en realitat, el que a ell li agrada és l'acció

Salut i bona reentrada!

Pastís de ca nostra

Benvolguts, la freqüència bloggera ha descendit aquests dies per motius aliens a la nostra voluntat i feines inaplaçables que reclamen la nostra atenció. Us en donarem més detalls aviat. 

Tanmateix, he volgut trobar un forat per escriure una estona. 

Aquest cop, per aclamació popular i insistència de l'Artefacta de la Cris, us deixo la recepta del pastís que sé que us encanta que fem el Pol i jo. 

Per elaborar el pastís necessiteu: 

- 1 iogurt (recomano els de plàtan o macedònia però s'accepta qualsevol)

- oli

- sucre

- farina 

- 3 ous 

- llevat 

- mantega 

- condiments al vostre gust

Primer, prepareu un bol i afegiu el iogurt sencer. Utilitzeu el pot de iogurt per afegir al bol una mesura de iogurt d'oli, dues de sucre i tres de farina. Afegiu els tres ous, el llevat i remeneu (a casa fem servir el turmix, és molt més ràpid!). A aquesta massa base podeu afegir-hi el que us vingui de gust: sucre vainillat, ametlles, coco,... a fi de donar-li el gust que volgueu. 

Un cop teniu la massa, prepareu el motlle. Ha de ser un recipient resistent al forn i prou gran per encabir el pastís, penseu que la massa pujarà. Agafeu una mica de mantega i rebregueu-la bé per tot el motlle. Si no dediqueu una mica de temps a fer-ho bé, després el pastís no sortirà i potser se us trencarà. Poseu la massa al motlle i afegiu el que més us agradi: anous, poma tallada a trossets, panses,... o deixeu-lo tal com està, us quedarà un pastís fantàstic igualment. Preescalfeu el forn a 180º i, un cop calent, poseu-hi el pastís durant 30 - 35 minuts. Vigileu amb el motlle, que crema i voilà! 

Pastís Pol 2 anys pre-tunejament

Fàcil, no? A banda de les idees de variació que us he donat a la recepta, podeu decorar el resultat amb xocolata, lacasitos, confetti de sucre, sucre glas,... Com veieu és una recepta que accepta molt bé els canvis i veritablement senzilla. Serà per això que és tot un èxit! 

Pastís Pol 2 anys

Pastís Pol 3 anys

Salut i pastissos!!