Una de les pors més grans que tenia abans de ser mare per segona vegada era la relació que tindrien els futurs germans de la casa. Mai ho vaig mostrar obertament però sí pensava que, tanmateix, el Pol podria serntir-se en algun moment desplaçat i que això ens portaria problemes. Des de l'inici de l'embaràs, vam parlar molt del tema amb el Pol i el vam fer partícep del procés.
Amb l'arribada del Quim, vam seguir insistint en la partcipació del Pol en la vida del nou petit tot i que, val a dir, que amb el gran afany participatiu que té, ens va ser molt fàcil.
De fet, ha estat un procés molt fàcil d'integració, de creació d'un nou nucli en què tots hem aportat i ens hem vist beneficiats mutuament.
Les coses però no són fàcils i, a vegades, sorgeixen conflictes. En aquests casos, intentem donar eines als dos per tal de superar el conflicte sense plors ni emprenyades i, tot i que no sempre ens en sortim, la veritat és que ens funciona prou bé.
Avui, tenim dos nens preciosos, sans i feliços que comparteixen riures i corredisses i que ens fan treure el millor de nosaltres.
Salut i germans!
