El Quim es parteix

Aquí el teniu, practicant la seva activitat preferida, riure amb alegria!

Salut i riures!

1 any de Quim

I ja fa un any del moment Panxot, quan per fi aquest petit gordo d'avui va decidir treure el cap en aquest món. 

Avui ho hem celebrat. 

L'homenatjat no entenia molt de què anava tot això. A l'escola li han fet una peculiar festa amb els seus companys i, a casa, hem improvitzat una mini festa amb l'aparició sorpresa de la iaia Angelina i els tiets. 

El Quim ens mirava estranyat, que s'han pres aquests avui? I el Pol, ben content, ha fet d'amfitrió exemplar i mestre de cerimònies intentant fer bufar al Quim. 

Entre tanta cançó i moviment, el Quim ha acostat massa el dit a l'espelma i aquest ha estat el resultat: 

Però després, jugant amb el seu nou volant, ja tornava a ser el rialler que és sempre. 

Salut i aniversaris!

El Quim i la seva samarreta

M'estic menjant el nino,... tot sencer,... fent babotes sobre el meu pop marejat,...

Si és que ma mare em fa servir de model,... amb lo guapo que sóc,... 

Veieu?? Samarreta i porta xumets,... d'aquí a París, Milà,...

M'he fet un gordito, cada dia sóc més gran i més babós,... però no patiu, que ma mare ja està treballant en una solució estilosa i pràctica amb molt glamour,... 

Salut i babes!

El Quim té dos dents!

Ei! Hola! Sóc el Quim i aquí estic!

He aprés a aplaudir! M'hi passo el dia, és divertidíssim!

Amb el ritme que porto, ara potinejo per aquí, ara per allà,... mireu, les botes del meu germà!

Creieu que el Pol me les deixarà quan sigui gran?? 

Són xules eh,... i la meva cara? Què tal? M'estava fent l'interessant,...

Sí, sí, aquí segueixo, cinquanta fotos després la meva mare encara no ha aconseguit fer-me una sola foto en què se'm vagin les dues dentetes que m'han sortit,... 

Si és que els porto de cap,.... 

Quim dret!

Moltes nits, després de sopar, el petit Quim - tigretó aprofita per fer de les seves per terra, seguir investigant món i aventurar-se per la casa mentre el Pol i jo sopem. Ahir, però, entre mos i mos, em giro i me'l trobo tal qual encaramat a les escales,....

Oh! Què meravellós,... un nen que s'enfila i que encara no té el cap del tot tancat,... 

Com a mare prudent, vaig dir "Oh! Haurem de comprar una barana!" - resposta del Pol "Sí mama, com les dels treballadors del carrer, les de color groc!" 

Bé amics, no hi ha res com això per no estar ben entretingut!!! 

Organització!

La feina d'una mare treballadora és molta i variada. Les necessitats són múltiples i el temps,... escàs. Per això, la organització és imperativa. 

I què fan les mares els diumenges? Sopars per tota la setmana: Una bona olla de verdures amb pollastre i,... voilà, 5 papilles (4 de la foto més la que ja s'ha cruspit el Quim!) 

I gràcies als avenços del món modern,... tuppers al congelador i ús segons necessitats. Avui les fem de pollastre, demà de vedella, l'altre de peix,... i així som-hi i torne-m'hi

Salut i papilles!!

Visita a HSJD

Dimecres, 29 de setembre, dia de la convocada vaga general. No en faré comentaris, només constataré com  els nens no en saben d'aquestes coses. Coses de nens diuen, li pot passar a qualsevol i sí, aquí estem per confirmar-ho. El Quim, en el seu afany explorador i amb aquest neguit que el caracteritza, va protagonitzar a mitja tarda una caiguda d'aquelles que sonen, amb el cap a terra. Res greu, semblava; cap ferida, cap canvi aparent, cap vòmit,... però un canvi subtil en el plor, una queixa llarga i carregada de dolor ens va fer patir i, és clar, als nens petits se'ls ha de fer un cop d'ull per quedar-se un tranquil. Mama, bossa i nen cap a Sant Joan de Déu. Valoració, sala d'espera, espera, més espera,... ja se sap, els hospitals són així. Ens criden. Al box, el cirurgià ens espera. Un noi jove, se'l mira, els ulls, la força, l'estat general,... "Sembla que està bé", sentencia amb aquell posat mèdic. "Farem una radiografia per quedar-nos tranquils." Mama, bossa i nen, seguint la línia verda, a raigs X. Tal com tornem, ens criden a l'instant. Tornem mama, bossa i nen al box. "Mare, el Quim té una fractura cranial gegant". Me la posa en pantalla, el crani, una ralla, "Ho veus?" Sí, i tant! Gegant, sí, fractura, vale. Una cullerada de puré, sí, això és en el que penso, com em sento, una bona cullerada de puré esclafada contra la paret, així, amb força. Primer, queda endurida, sembla que no es mourà, però poc a poc va caient, gotejant, regalimant, fins que cau fent un xooof!. Sí, així és com em sento,..."fractura cranial",... però si aquestes coses no passen, els nens són de goma, les mares no en sabem,... "ingrés de 48 hores, ara us vindran a buscar".

I així estem, el Quim riu, faig que ric amb ell, el miro, el remiro, sembla que està bé. No es queixa, està tranquil, potser té son, la infermera no ve, passa mitja hora, una hora, dues hores. Per fi, un celador,... la persona més gran que he vist mai, ens acompanya. És tard, estem cansats, intentem dormir. Així hem passat dos dies, cansats, mòlts, reposant, rient, neguitosos,... a l'hospital. Ahir va venir el Pol i què deia?,... "Quimito, kanquil, fes cas al metge i així et posaràs bo per venir a casa,... tu estigues kankil". Ara ja som a casa, amb l'ensurt empassat i el Quim feliç, adolorit però content. Dos mesos, diuen que trigarà en tancar la fractura. Mentrestant, tranquil·litat, bons aliments i alegria que no en falti. 

I aquest cap de setmana, festa a Sant Boi, hi quedeu tots convidats! 

Salut i nyanyos!  

Concentració

Els bebès tenen una gran capacitat de sorprendre'ns. Personalment, el que trobo més colpidor és la manera com, de sobte, adquireixen un posat seriós, perden la mirada i s'embolcallen d'aquella maduresa que els fa especials. 

L'altre matí, Em dedicava a fer fotos a les bosses, teles i varis que trobava pel camí quan em vaig girar per trobar-me al petit Quim ben tranquil, gaudint del sol de setembre ben concentrat en encara no sé el què. 

Posava cares i anava escrutant l'entorn tal com si intentés processar el seu voltant. Tenia el posat seriós, les galtes plenes i aquell saber estar del qui ha viscut molt i molts anys. 

I en una d'aquestes, mentre feia fotos a la tranquil·litat, es girà per mirar-me fixament, tal com si m'estigués dient: "però què fas criatura?? Deixa'm tranquil, que no veus com n'estic de bé aquí!"

Ai, a vegades, m'abruma la maduresa prematura; a vegades, em supera la lògica aplastant; a vegades, ser mare és el repte intel·lectual més gran del món. 

Salut i tranquil·litat!