Creativa

Avui ha sigut el meu dia,... he anat a creativa, a codejar-me literalment amb la gran quantitat d'àvies que hi havia per aconseguir algunes joies,..... 

Més i millor aviat,.... prepareu-vos per la re-evolució!

Màrketing directe

Aquest matí he assistit a la jornada que organitzava la Taula del Tercer Sector sobre cooperació entre entitats socials. Més enllà del tema i de si ha estat o no interessant (que sí ho ha estat pels qui us ho esteu preguntant), ha ocorregut quelcom que m'ha deixat ben parada. A primera hora, abans de començar la presentació de la jornada, un noi s'ha aixecat i, molt educadament ha demanat a tots i cadascun dels i les assistents si li acceptariem un curriculum. Duia un feix de fulls i n'ha anat repartint a tort i dret sense ni tan sols saber si algun de nosaltres és un potencial empleador del subjecte.  Aplaudeixo aquest exercici de despullament professional, un real intent de sortir de la situació d'atur que he interpretat pateix de manera directa, sense intermediaris i a l'engrós. 

Aquesta iniciativa personal, contrasta amb les noves polítiques de govern que s'estan impulsant darrerament. La proposta de pagar als joves el 70% de sou, és, segons el meu parer, un escàndol. Comptem amb programes de formació ocupacional, centres de cerca de feina, oficines d'orientació laboral, punts juvenils,.... no és ja tot això suficient? Hem d'afegir més llenya al foc i pagar el sou d'algú que treballa (perquè entenc que els paguen per fer alguna cosa en alguna empresa que, a més, reverteix en el benefici de la mateixa) i/o que no ha estat capaç de trbar aquesta feina per sí mateix/a? M'agradarà veure quines mesures s'implanten, quines eines s'utilitzen i, en definitiva, com s'articulen aquestes polítiques i quins efectes tenen. 

A títol personal, opino que si algú no estudia ni treballa és perquè vol i perquè algú li ho consenteix. Sí, així ho penso, tenim la sort de comptar amb cursos gratuits de tota mena, espais de trobada de professionals i possibles treballadors, centres i professionals d'orientació laboral a l'abast per donar i vendre i, tot i així, hi ha gent que es dedica a ni-ngunejar-se i ni-fotre brot? Doncs mira, és perquè volen. I quan sento allò de "Oh! Es que és clar, com no té res a fer, no té ganes de llevar-se i oh! amb la depressió que té,... i oh! Com estan les coses, és clar, diu que no troba res, oh! i és que a les 14 h encara dorm perquè és clar, com no té res a fer,..." Prou senyors, prou d'enganyar-nos societalment. Això és una vergonya i ho estem consentint. Si algú s'avorreix és perquè vol i això de dormir fins a rebentar és un luxe que no es pot permetre algú que ni estudia ni treballa. Proposo fermament un horari per aquests joves, una obligació de llevar-se, de ben segur que si a les 8 del matí són drets, ni que sigui per avorriment, començaran a fer quelcom. I ara ve quan diuen "oh! és que no s'aixeca!". Que què?? Si no es lleva el subjecte, la solució en tres passos: 

1. Entrar a l'habitació 

2. Apropar-se sibilinament

3. Tirar-li gel al clatell

En tres dies, no caldrà fer-ho de nou. 

Sí, radical, però efectiu.

Tornant a l'inici, aplaudeixo de nou la iniciativa del jove d'aquest matí i ja ho sabeu, si teniu necessitat d'un pedagog, aquest noi ofereix el seu curriculum. 

Salut i bones iniciatives

El Quim se'n va a Yale

Ahir, amb els pantalons texans moderns i el seu jersei de coll en punxa, el Quim ens va deixar clar que pot ser tot un gentleman: 

"Aquesta cara, Pol, per la foto?"

"Sí, puc posar moltes cares per les fotos,..."

Salut i petits ben vestits!

Mama, sóc Batman

Tarda de dijous, intento tenir uns minuts per treballar una estona a l'ordinador. Absorta en la feina, clic aquí, clic allà,... Apareix algú a la porta: 

"Mama, sóc Batman!" 

Més que Batman, vaig pensar,... un home rar de l'espai amb més complements que els que sóc capaç de dur en tota una setmana,... 

Bé, un nen complementat, disfressat, feliç de ser el Batman que ell considera amb els elements al seu abast. 

Salut i disfresses!

Les mantes de la llar

De petita, sempre tenia la idea que casa meva tindria una manta, LA manta del sofà. Sí, és cert, n'hi tenim més d'una per quan cadascú vol la seva però LA manta del sofà, per fer caliu i, en definitiva, completar el concepte llar, havia de ser de ganxet i de molts colors, tal com es feien abans. En principi, les àvies i mares feien aquest tipus de mantes per aprofitar els sobrants d'altres projectes. A mi sempre m'han semblat acollidores. Ja fa més d'un any que vaig acabar la nostra. Mai l'havia presentat en societat. Aquí la teniu:

Posada així, ja veus, quina poca gràcia. Aquí la teniu en acció: 

Gustós, no? En tinc algunes de bebé fetes i una altra in-ter-mi-na-ble que algun dia no molt llunyà acabaré. Les penjaré en algun futur. 

Salut i mantes de ganxet!!

Nens Pollo

Recordeu ara fa tres anys quan el Pol va ser durant un temps un nen pollo? Bé, ja ha arribat el moment del Quim. 

I és que com passa el temps,... Sembla que era ahir i mira, ja han passat tres anys amb els seus dies. 

Al Quim li fa molta gràcia això de ser un nen pollo amb la seva cresta i tot i resulta una vestimenta perfecta per voltar pels terres de casa. Ara ja arriba a tot arreu, comença a descobrir que hi ha una cosa que s'obre on dins hi ha coses,...  calaixos i ja s'ha iniciat en això d'aprofitar taules cadires i altres per incorporar-se i mirar de posar-se dret. 

Sí senyor, perquè deixar descansar una mare? què té de divertit seure tranquil i deixar passar el temps? Millor l'acció per sí mateixa, el descobrir constant i arribar als racons recòndits als que ningú t'ha convidat. Així són els fills, exploradors de mena, inquiets i curiosos. Millor així, segons el meu parer. 

I aquí us deixo amb els dos perles de la casa, aviat començaran a posar-se d'acord i jugar a corredisses mentre intento tenir un moment de pau,... Ara per ara, abraçades i petons!

Salut!

Efectes de les tempestes

Les tempestes i vents dels últims dies han fet anar de banda a banda les nostres pobres plantes. De manera estoica, l'esberginera ha resistit i no només això, si no que, a més, ha engrossit les esberginies de manera espectacular. En tenim dues sortint i alguna més de petiteta. 

Així és com s'han fet les plantotes que, malgrat el vent, la pluja i algun insecte que no acabo d'identificar, són grosses i formoses. 

Encara ens queda també alguna que altra cosa,... aquí unes pastanagues que no sé si es faran massa grosses quan comenci el fred.

I aquí,... ja ho veieu, la flor que ornamentava el nostre petit hort ha quedat devastada,... hem recuperat algun pètal però d'altres,... deuen estar repartits per Sant Boi i part del Baix Llobregat. 

Salut!

Les samarretes de l'Aina i la Berta

Avui anem d'aniversari. Les meves cosines fan la seva festa d'aniversari conjunta: 3 i 5 anys. Com a bona cosina, els he confeccionat uns regalets perquè siguin les nenes més maques de tot Sant Cugat. Aquí les teniu:

Vaig començar fa temps amb aquestes dues, eren per l'estiu,... too late! Espero que encara les puguin aprofitar,... 

AH!! Més d'aprop,... 

Encara més?? 

Llavors, tenint la festa avui i amb el fred que fa, ahir em vaig dir, doncs un parell de màniga llarga, no?? 

Què soses,... a vegades, la gràcia es troba al darrera de les coses,...

Mireu, 5 anys de la Berta

3 anys de l'Aina

Pruo bé, no?? El Pol ja m'ha reclamat la seva,... en breu us la presentaré. Mentrestant, salut i molts aniversaris!!!