dilluns, 16 d’agost del 2010

Hort update

I com últimament va d'aprenentatges, doncs aprenguem de l'hort. 

Per fi aquest any, després de petits intents en temporades passades, vam decidir dedicar-nos i invertir en un petit hort a la terrassa. La meva alegria és immensa perquè sempre n'havia volgut un. Tanmateix, la horticultura no és tasca fàcil i,... ho deixarem en què dels errors s'aprèn i en què estem aprenent un munt!! 

Coses que hem après:

1. Les tomaqueres es poden. Pensava que la formositat de les meves plantes seria sinònim de bona collita i res més lluny de la realitat. Ara ja ho sabem,... Fins ara no hem pogut tastar ni un tomàquet i, a fi de temporada, la única supervivent en condicions és la tomaquera més trasplantada i pitjor cuidada de totes,... la tomaquera valenta,...



2. Al plantar mongeteres, cal haver preparat el sistema d'enfilament prèviament. Com una horticultora agosarada i poc pacient, em vaig emocionar a plantar unes poques mongetes que creixeren estrepitosament. Ara, tinc un matoll informe que s'escampa per tot arreu, ple de flors i boig per trobar un sistema per enfilar-se:


Qualsevol dia, ens saludarà. Aquest error, greu, ja ha estat subsanat. He plantat altres quatre però ja sota l'enfiladissa:


Aquestes no se m'escaparan. 

3. Els raves són genials per aixecar la moral. Després d'uns dies fora de casa i poc reg, vàries plantes estaven malmeses. Solució: planta uns raves i fes-te feliç, aquests tenen 3 dies!


4. Les esbergínies són un catxo de planta. Sí, amics, de nou vaig passar-me i ara tinc massa esbergineres (es diran així??). Aquest cop, abans de sentir-me abrumada, n'he deixat un parell i a veure què,... estan impactants


Ja ho diuen, el millor aprenentatge és la pràctica de l'error. Friso ja per l'arribada de la primavera, per fer un planning de plantada i recollida i per estructurar millor les plantes segons les seves necessitats. Mentrestant, em quedaré esperant que podem treure de l'hort que ens queda amb el temps que està fent,...






Salut i horticultura!!!

dimecres, 11 d’agost del 2010

Lost in Tarraco

Ei! 

Hem passat uns dies a la vella vil·la de Tarragona gràcies a la cessió d'un pis amb picina i parc al recinte!!!  És per això que no hi ha hagut gaire activitat però ja som aquí de nou amb la lliçó ben apresa. Aquests dies de vacances hem après: 

1. A nedar sols a la picina (amb manguitos) i a tirar-nos de cul. 

2. A tastar l'aigua salada del mar i com és el tacte de la sorra, el Quim inclòs!

3. A enterrar les cames dins un forat mooolt gran i que sortir-ne és fififil (difícil)

4. Que la Mar és una catxonda i una enamorada de la platja (i que els seus pares són la canya pels qui no ho sabien) 

5. Que els francesos condueixen especialment malament i que fan el possible per tocar el que no sona

6. Que Tarragona és al top ten de ciutats pitjor senyalitzades del món

7. Que al Quim no li agrada banyar-se en una palangana a la pica de la cuina


8. Que les pel·lícules de dracs tenen trames horribles però als nens els encanten

9. Que els Gi-Joes poden fer de Dora i Botas al parc recreant tot tipus d'aventures sense despentinar-se ni mica

10. Que els gossos són peluts i van a quatre potes i al Quim el fascinen

En definitiva, dies plens de plans, molta picina, alguna platja i, sobretot, Grans Amics. 

I el que ja sabíem, era que la Mariona i el Txepo són genials i gràcies a ells hem pogut gaudir aquests dies fora de la llar. I que l'Edu i la Maria són un encant i els millors amfitrions prop del mar. 

Amb tanta activitat, he tingut poc espai per la fotografia,... però aquí us deixo  un borrós moment de Tarragona, ciudad de vacaciones: 


Gràcies a tots per estar aquí o allí!!!!!

dimarts, 3 d’agost del 2010

La mama surt a la tele!!!

Ahir a la tarda em van trucar del programa Els matins d'estiu per anar a parlar sobre la maternitat en dones joves,... 

Sí. Constato que a Els Matins hi fa fred i sí, constato que la tele és més cutre del que sembla. Tanmateix, una gran aventura!!! 

Aquí us teniu l'enllaç per si voleu veure el trosset de programa en què he participat i, el millor de tot, el Pol veient sa mare a la petita pantalla!


Un petó!

dilluns, 2 d’agost del 2010

Camprodon

I per fi, de manera sobtada i eficient, ens vam plantar a Camprodon. Era un viatge pendent des de temps immemorials i ara ja ha estat realitat. Tenia pendent ensenyar als meus homes la casa on vaig néixer, el pont nou, la vall i la família que hi habita.

Aquí teniu el pont nou de Camprodon,... amb nosaltres davant 


i amb el Pol i el Dani al capdamunt!


També hi vam pujar amb el Quim!


I aquí una vista del poble,... des d'un altre dels ponts


Diumenge per fi vam anar a la casa on vaig néixer, la última casa de la vila (no sé ni si arriba a poder-se dir vila) de Rocabruna


El nostre Note queda de perles al costat de la casa, no trobeu??


I vam veure també el castell de Rocabruna,... el Pol va quedar un pél desencantat 


Més tard, ens vam arribar fins a Beget. En alguns moments, tot i ser un cul de món, semblava les Rambles. Ho vam superar i vam trobar els nostres racons



al riu, tirant pedres, 


i remullant els peus en l'aigua freda


Aquí també ens vam fer nostre el pont


Per últim, us deixo un "Moment croqueta" al costat del Monestir de Sant Pere. Disfruteu i sigueu feliços!


Gràcies iaia, Eva i Lluís per haver-nos trobat, amenacem amb pujar aviat de nou.

Petons a tothom!

dissabte, 31 de juliol del 2010

El Pol cantautor

Des que era ben petit, al Pol li agrada molt cantar i ballar. Amb el pas del temps, ha anat perfeccionat tècniques i, gràcies a la inestimable col·laboració d'amics i familiars, ampliant els instruments al seu abast. 
Imagina que és en un escenari i, ja sigui al piano o amb la guitarra, ens deleita amb els seus "moments musicals". Patim, vull dir, gaudim amb la seva música i la seva inesgotable alegria amb cada estrofa que s'inventa i ballem els seus ritmes d'invenció pròpia tals com "la cançó del Fútbol", "El Quim, el papa, la mama i el germà gran van a dormir", "Había una vaca Echera", etc. 

Aquesta tarda, el moment musical ha estat una mica més comercial,... Us en deixo el video per a què el gaudiu! 


Com veieu, no estem gens avorrits,... 

divendres, 30 de juliol del 2010

I ja fa quatre mesos que som quatre


I de quatre en quatre passen els dies. 

I segueixo escrivint el blog. 

I espero que les coses vagin sorgint com ho han fet fins ara. 

I que el Pol i el petit Quim segueixin creixent i que la família que cada dia anem construint segueixi sempre així, mirant endavant amb alegria. 

I també vull fer-me gran amb aquest que un dia decidí que compartir la vida amb mi no estava malament. 

I demano riures al meu voltant i que seguim compartint les nostre històries amb els vells i els nous amics.

Petons i abraçades. 


dijous, 29 de juliol del 2010

Germans grans

- Pol, fes-li tonteries al Quim mentre acabo de preparar el sopar, si us plau.
- Vale mama,...


Què tindran els germans grans,... aquest sisè sentit que els fa ser els més divertits a ulls dels petits,... Són els únics capaços d'aconseguir aquesta cara amb només una ganyota:


Amb carinyo a tot@s els germans grans!!

dissabte, 24 de juliol del 2010

Mama, trucaré a l'Iniesta, al Villa i al Batman

24 de juliol de 2010, 16:14 de la tarda, menjador de casa: 

- Pol, dono una mica de teta al Quim i marxem a casa del Jaume. 
- Vale, mama,... 
  Silenci
- Mama, saps què? 
- Què?, Fill
- Trucaré a l'Iniesta, al Villa i al Batman per a què siguin els meus amics,... 
- Ah,... 
- Perquè, saps què, mama, són molt bons, eh!
- Ah, vale
- I quan vinguin, els faré una abraçada.