26 primaveres

Sí senyor, ja en van 26 i sumant. Ja m'he sentit allò de: "Ha arribat l'hora de la crema antiarrugues" i bé, potser sí, de cara ja a la trentena, alguna cosa haurem de fer. 
El dia d'avui ha estat tranquil, plàcid i estrany. més que res perquè ens tocava la revisió del Pol a Sant Joan de Déu. Recordeu quan ja fa un any vam gaudir d'uns dies d'hospedatge a l'hospital?? Doncs fins a data d'avui hem hagut de fer un parell de revisions per anar veient que la cosa no es reproduís i definitivament la doctora Moratona (gran nom per a una traumatòloga) ens ha donat d'alta el genoll del Pol. Després, el plan era anar a dinar a algun lloc i davant la pregunta "On anem a dinar?" que ens hem fet a la sortida el Dani i jo com a pares innocents, el Pol ha respost ràpidament "Al MacLolalds!!" I és clar, hem acabat anant al McDonald's de l'Alcampo. A la tarda, el pare treballador ha anat a guanyar les garrofes i ens hem quedat nosaltres treballant una estona l'hort i fent el panoli amb l'aigua a la terrassa. Ara ja els tinc a dormir després de la rutina bany 1-bany 2-sopar-teta-dormir que no sempre es produeix en aquest ordre. 


I ara que tinc un temps per mi,... 26 anys,... és per parar-s'ho a pensar,... més a prop dels 30,... i què se n'ha fet d'aquests anys?? 


- He tingut 2 criatures 
- He conegut l'home fantàstic que va un dia decidir que volia estra amb mi
- He acabat una carrera 
- He tingut unes 10 feines remunerades diferents
- Fa ja deu anys que porto ulleres,... fins llavors veia la vida a mitges 
- M'he mudat 14 vegades 
- He teixit, cosit i craftejat molt, menys del que voldria però no està malament
- He viatjat a 8 països 
- He fet el cràpula 
- Intento fer tonteries sovint, em fa riure 
- Tinc un hort 
- Sóc switcher!!
- He fet molts amics, amics d'aquells que valen la pena


I podria seguir fins l'any que ve però potser no caldria. Aquí em teniu ara mateix, intentant mesurar el temps,... quina cosa!

Bona nit i per 26 anys més!!!

Mama, em fas una foto??

Aquesta és una de les peticions recorrents últimament  a casa nostra. El motiu pot ser ben curiós, ara m'he posat una gorra, ara faig una cosa que a mi em sembla graciossísima (i a la mama li sol fer una gràcia relativa), ara faig el mono,... Aquest matí, eren els dos al sofà mentre esmorzàvem i ha vingut el moment: "Mamaaaa! Ens fa una foto??" Ha estat meravellós, com el Pol integra el seu germà com quelcom propi, molt proper i a qui, suposadament, li agraden les mateixes coses,... 

Aquest és un d'aquells moments que m'agrada retratar, que responen a la gran pregunta que es fa tothom i que ens verbalitzen tot sovint: "I com ho porta el Pol això de ser germà gran???" Mireu,... no tinc res a afegir.

I el Quim,... Què n'opina de tot plegat??? Així és com es mira el Pol,... el seu mestre 

El Quim petit creix

Aquest és el Quim petit, 2 mesos, 5.400 gr. aproximadament i un puny que quasi cap dins la boca quan té gana. Aquí estava esperant la mama, ansiós i desitjós. 

Quan em veu amb la càmera fa un "Oh! No! la mama amb la càmera,... què hi ha dels meus drets d'imatge?? 

Per finalment mostrar-se i dir "D'acord, una foto i teta, teta i teta, que és pel que estem aquí,... o no??

Arròs amb llet

L'arròs amb llet és un dels postres típics de la família. La meva àvia en prepara el millor del món i sabent com ens agrada en prepara quan l'anem a visitar, a més dels plats dels que sap també que en som fans. Malauradament, no la visitem tant com voldria i això fa que els olors i sabors que amb tanta classe i saber fer ens han fet créixer i ser millors persones siguin sovint només un grat record de dies passats. És per això que amb paciència i tenacitat intento reproduir alguns dels plats que més m'han agradat sempre de mà de la meva àvia. Arròs al forn, llenties, porrusalda, marmitako,... n'hi ha tants que de tant en tant li demano la recepta pròpia ja que per més que ho provi, si la copio d'un llibre no em surt igual. La resposta de la meva àvia sol ser "Ay, hija, eso tiene mucho trabajo, pá que te vas a liar,..." i quan insisteixo em diu allò de "Pues exacto no sé, lo vas mirando, ... le vas echando,... y cuando esté lo sacas". En definitiva, calen molts intents i molts anys de dedicació per intentar emular la saviesa i l'experiència als fogons.
Tanmateix, després d'anys de pràctica, estic contenta amb el resultat del meu propi arròs amb llet amb la quantitat de sucre rebaixada respecte la que hi posa la iaia,... coses modernes. Deixo aquí la recepta per si algú s'anima:


Posar en una cassola:
- 1 litro de llet
- 6-7 cullerades d'arròs
- 4 - 5 cullerades de sucre
- una mica de canyella en pal
- un tros de pell de llimona
- una mica de sucre vainillat
Remenar fins que bulli i deixar a foc lent remenant sovint fins que faci crema, més o menys cremós a gust de cadascú. Servir en tasses, bols o altres i esperar que es refredi.

Lactància materna i 800 gr.!

Pol 1 mes

Ahir vam anar al pediatra. El Quim ha guanyat 810 grs. en dues setmanes!! Uau, això funciona, només tirant de teta i amb la felicitat amb que un nadó s'amorra al mugró. Tanmateix, vam anar al metge una mica espantats. En néixer, el Quim pesava 4120 grs. Durant l'estada a l'hospital va perdre un quart de quilo, totalment normal donades les condicions i fins que la pujada de la llet va ser suficient. Les següents dues setmanes, tot anava sobre rodes fins que va arribar als 4 kg i mig quasi bé. La tercera setmana, però, va guanyar només 60 grs. La infermera de torn va posar el crit al cel i un pot de llet sobre la taula: "A aquest nen li cal ajuda" ens va dir. Li vaig comentar que feia uns dies jo havia passat per l'hospital, vaig tenir hemorràgies al més pur estil matança de Texas i em van sotmetre a un raspat. La meva teoria era que al estar jo més dèbil potser la llet no era de prou qualitat i li vaig dir que provaria de seguir amb lactància materna exclusiva si no posava en risc al petit. Ens va citar a la setmana. Havia guanyat 120 gr.,... "Hauria de guanyar un mínim de 150" Ens va dir la infermera i ens tornà a suggerir provar de donar-li un biberó al dia. Hem seguit sense fer-ho. La tècnica ha estat més senzilla, despertar al Quim durant el dia si en tres hores no havia menjat, donar-li pau i tranquil·litat i voilà, 400 gr. setmanals, no està gens malament, no?? Si és que a vegades l'instint i la natura ho posen tot al seu lloc. Seguim doncs amb aquesta dieta que és la millor que els fills poden rebre. 

Para ser conductor de primera

Un any, sí senyor! Ara fa tot just un any que el Barça va guanyar la Champions, el Dani tenia el genoll recent operat, em vaig llevar un matí i,... vaig aprovar l'examen pràctic de conduir!! què fort, quins records, ejem,... quant va costar i per fi, ja ha passat un any, hem anat a Torredembarra, Maresme, Begues,  Berguedà, al Vilamarina, al Barnasud, Barcelona,... destins propers i fàcils comptant que a més de la novetat del perill a la carretera, he passat l'embaràs primer amb vòmits, després amb panxa,... Resumint, quants quilòmetres ens esperen aquest any,... els que ens permetin el Pol i el Quim i els que ens vingui de gust fer sobretot a la platja i a visitar amics i familiars. 

Aix,  si pogués explicar amb paraules què feliç em sento per poder dir adéu a la L que encara penja pel vidre del radera,...

Dies com avui

Arriba un moment a la vida quan una s'adona que és mare. Està molt bé tenir un bebé rialler però els mals moments també són presents i en dies com avui, seria millor no parlar-ne. Tanmateix, i reprenent la línia amb la que s'encetava aquest blog farà ja uns tres anys en els capítols de "coses que mai ningú no t'ha explicat i t'has de menjar amb patates", avui ha estat un dia força complet. Ens hem llevat d'hora amb la pressa de dur al Pol a l'escola,... és rar, com ens podem llevar tant d'hora i, alhora, que passi el temps tant ràpid que quan ens n'adonem ja hem d'anar tirant,... després, dia de reordenació de trastos i trastets amb campanya "mierdas las justas" que sempre implica un parell de viatges a la brossa i una reflexió sobre el consumisme que vivim. Dinar, reposar i, entremig,... Una olor familiar, un nosequè dolç que emana del cul del Quim que riu. Procedim a canviar-lo, "Ngué,... quin nen més guapo,... hola carinyo,... cucú,..." li vaig recitant a mode cantarella mentre el canvio, com un ritual, una manera d'establir vincles i constacte visual,... I prrrt, xof,... la merda s'escola entre la meva mà, cau per la tovallola, la segona tovallola del canviador i no s'atura en el seu pudent i calentó brollar. Sí amics, això passa, ja ho sabia jo, m'havia passat amb el Pol i ja ho havia oblidat però avui, avui ho he recordat tot. Aix, coses del ser progenitor,... Corre amb les tovalloletes, treu el KH7, remull, netejada de mans i fins la propera, que això no s'acaba i ens ha sortit un petit bon caganer.  

Però, i què guapo que n'és, no??

I love U All!

Ho hem fet, finalment i després de rumiar-ho i somiar-ho,... l'estimat ha arribat a casa: 

El nou iMac, suau i meravellós, preparat per la batalla i els nous reptes de futur,...  Prepareu el ciber espai 'Cause I'm coming,